Quan estem satisfets? La satisfacció es un estímul personal i col·lectiu difícil d’aconseguir i que busquem de forma continuada. En podem plantejar tres casos:
1. Quan ens plategem reptes difícils i els assolim, estem satisfets? Això costa molt i passa poques vegades o potser mai. El camí per aconseguir el repte es converteix llavors en el motiu que ens dona satisfacció i per això ens dediquem a omplir-lo d’activitats, sabent que tot i que possiblement serà molt difícil aconseguir el repte, els passos que es dirigeixen en la seva direcció, son prou satisfactoris.
Debat sobre la independència
Potser alguns apliquen aquesta visió en el tema de la independència de Catalunya, i de forma pacient i llarga van dibuixant les activitats enfocades a aquest objectiu, tot i les grans dificultats per arribar-hi. Si el repte és difícil i no se saben els detalls i implicacions finals, que només poden ser el resultat de les negociacions, la satisfacció és mes alta per cadascun dels petits passos aconseguits. El tarannà de les negociacions depèn de totes les parts que hi participen i en aquest cas, hi ha moltes emocions i raons que dificulten la concreció del resultat final de tot el procés. Canviar els lligams i les relacions només és satisfactori quan en les noves relacions dinamitzen la situació i redueixen al màxim les frustracions que el canvi pot proporcionar a qualsevol dels implicats. I això s’ ha de preparar i s’ ha de preveure.
2. Quan sense tenir reptes clars, vegem com surten bé les coses, estem satisfets? La manca de reptes clars es des-motivadora i qualsevol avenç no es pot mesurar bé. Tot i així, la sorpresa de l’èxit inesperat també dóna satisfacció, però una mica volàtil. És com el que li toca la loteria que no esperava. La satisfacció mostrada en alegria, dura poc i el nou camí sovint es torça i costa donar-li l’ enfoc durador i satisfactori envers el futur. Aprofitar oportunitats no es un motiu de gran satisfacció, però es pot convertir en un repte.
Consumidor digital
Per exemple, la cistella digital de productes d’ alimentació avança molt a poc a poc i a petites empentes. Però ja té un valor mig de 70 euros, molt més que la cistella mitja física que és de 30 euros. Més del 50 % dels consumidors que compren aliments on line tenen de 20 a 35 anys i el 30 % dels consumidors tenen de 30 a 55. La confiança i la maca de relació personal, frenen l’expansió de la compra digital i llavors sorgeixen les veus que marquen els reptes en els que s’ ha treballar: millorar la usabilitat de les webs, superar les pors als productes frescos, treballar activament en la millora de costos i temps de lliurament de les comandes, així com a augmentar les facilitats i prestacions per als consumidors, sense oblidar la sostenibilitat i que en transport i embalatge es minimitzi l’impacte, per exemple amb bones rutes de lliurament i camions/camionetes plens i amb envasos reutilitzables en següents lliuraments.
3. Quan arribem a temps gràcies a la preparació, estem mes satisfets?. Aquí si! Amb una bona planificació de la preparació, podem veure pas a pas el nostre progrés i mesurar els resultats de les nostres activitats amb claredat i per tant podem tenir clara la sensació de satisfacció. L’actitud de l’emprenedoria és un bon camí per aprendre a preparar.
Marina d’empreses
Juan Roig acaba d’ inaugurar al port de Valencia un complex de mes del 18.000 metres quadrats dedicats a l’emprenedoria (Lanzadera) i la formació de directius i empresaris (EDEM). Es tracta de donar acollida a la iniciativa emprenedora per tal (en paraules seves) "fomentar entre tots valors com l’esforç, l’honestedat, el coratge, la persistència i l’ètica, atributs tots clau per a qualsevol emprenedor o empresari" Avui en dia uns 3 milions d’ empreses a tot España (550 mil a Catalunya) tenen entre 0 i 9 treballadors. I només 5000 mes de 200 treballadors (a Catalunya 1.000). La força de l’economia està en la força de les empreses productives i després venen els serveis i els sector financer. Barcelona Activa i moltes altes institucions també treballen per incubar, accelerar, fer un pla d’ empresa, etc… als emprenedors d’aquí i de fora.
Doncs això: buscant la satisfacció!
L’autor és economista i professor de la UAB
gabriel.izard@uab.cat
