COM anem pel carrer? Corrents o a pas tranquil? Com pugem les escales? De dues en dues o passa a passa? Com conduïm? De pressa o amb suavitat? I als restaurants? Donem propines o paguem únicament el que diu la factura? I al matí al llevar-nos? Llegim el diari i escoltem la ràdio o mirem els whatsaaps, el facebook o els mails?
El nostre comportament canvia diàriament i al llarg de la vida. Els nens quan van sols pels carrer acostumen a córrer. La gent adulta no corre pel carrer: encara observem amb sorpresa aquella persona que, per no perdre el tren, el metro o l’avió, corre per les escales o els passadissos de l’aeroport.
L’activitat diària imposa el ritme i ara, al tornar de vacances, estem abocats a accelerar el pas i passar del ralentí i la lentitud sense estridències a un pas sostingut per arribar a temps a tots els nostres compromisos i no perdre el tren, l’avió o arribar tard a la cita o la feina. La tranquil·litat del passeig de què hem pogut gaudir va molt sovint acompanyada per la visita a llocs culturals, la visió del paisatge o la visita a botigues o mercats en què, com a consumidors i observadors de les ofertes diferents, fruïm i ens emocionem amb la descoberta de coses diferents. Tot això porta comportaments econòmics diferents: estem disposats a gastar en altres coses i comprar objectes que en altres moments no voldríem.
Les diferències de comportaments que es donen en el transcurs de les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys estan sostingudes pels valors socials, econòmics i culturals que envolten el nostre moment.
Els petits detalls legislatius impacten en tota la ciutadania, i les influències dels grans indicadors econòmics condueixen els ciutadans amb elements de l’entorn que marquen les diferències. Els responsables de les institucions i agents econòmics que condueixen la societat i l’economia impulsen voluntàriament o involuntària les diferències i els canvis. També el nostre comportament i reacció davant de fets socials i econòmics concrets influeix en les diferències. Hi ha diferències “útils” perquè són les que impulsen la reafirmació de la identitat de la comunitat que la gaudeix. La llengua com a part de la cultura és a casa nostra el primer fet diferenciador i ens reafirma com a catalans. Un altre exemple com a manifestació de la nostra identitat diferent a Terrassa són els castells i els seus èxits.
També hi ha altres diferències en l’àmbit de l’economia que ens fan sentir qui som. Des de fa més de deu anys amb l’euro ens sentim més europeus, amb els tipus impositius ens podem identificar com a catalans i espanyols i amb les taxes de l’Ajuntament pel gual o la recollida d’escombraries ens podem veure com a terrassencs.
Al Canadà els preus dels productes al supermercat s’indiquen sense impostos i el consumidor ha de calcular el preu final cada vegada aplicant l’impost. Els americans que vénen a viure una temporada a Barcelona s’estranyen com els ous i la llet són fora de la nevera. També, l’oferta dels restaurants del menú diari sorprèn el visitant que en altres països no es mostra per a l’atracció del consumidor com aquí. A molts llocs d’Estats Units han de pensar on i què van a comprar abans de sortir de casa amb cotxe, ja que és de l’única manera com es va a comprar. La sorprenent diferència de ritme percebuda pels visitants nòrdics o americans a casa nostra té implicacions en la publicitat al carrer, doncs aquí es veu més estona i no cal que sigui agressiva, com ho és allà. La lentitud del servei dels bars i restaurants d’ací s’explica pels visitants com una resposta lògica que no es paguin propines, com als EUA, a on el 80% del salari del cambrer depèn d’això i les propines són del 20%. No es té la cultura de la sobretaula com tenim aquí i per això es necessiten restaurants ràpids.
Hi ha diferències “injustes” perquè separen més la ciutadania i provoquen desigualtats en l’accés a prestacions socials o en el nivell econòmic de les famílies. Els índexs d’atur, la corrupció de les persones amb accés al poder, les diferències en educació, les onades de la immigració per motius econòmics i de conflictes… demanen actuacions i solucions.
gabriel.izard@uab.cat
