Tota crisi econòmica aporta conseqüències negatives en l’àmbit social. No obstant, econòmicament parlant són positives perquè el model econòmic posterior a la crisi és millor que l’anterior a la mateixa. Doncs aquesta crisi, no és l’excepció en aquest sentit a Espanya.
I és que una de les causes d’aquesta crisi va ser el sobreendeutament del sector privat espanyol, particularment el de les famílies que s’havien acostumat comprar-ho tot a termini. Però això s’ha reduït dràsticament, d’una banda perquè els bancs han endurit les condicions per obtenir crèdit i d’una altra banda perquè la gent ha aprés la lliçó i evita l’endeutament. Apuntant en aquest sentit una enquesta del grup financer Genworth acredita que un 70 per cent de les famílies no ha demanat cap préstec en els darrers dos anys i que del 30 per cent restant, només un 12 per cent ho ha aconseguit.
Calia passar per una crisi per aprendre els aspectes negatius de l’endeutament? No ho crec. De fet, alguns alumnes abans de la crisi em criticaven per explicar no només les bondats del palanquejament -o endeutament- sinó també la vessant més amarga. I és que ja ho deia la Bíblia fa 27 segles al llibre dels Proverbis, capítol 22, verset 7: "qui manlleva -és a dir, qui agafa prestat- es fa esclau del qui presta"
jtorres@urbegrup.com
