Moltes dades macroeconòmiques mostren que Espanya ha deixat enrere una de les pitjors crisis que mai ha patit, malgrat que encara hi ha moltes conseqüències d’aquesta crisi -com l’atur- que encara s’han de seguir patint. Però de moment, tots són bons indicadors: l’atur baixa com no ho havia fet en anys, el creixement previst del PIB és dels més grans d’Europa, els impostos baixen,… Però ha canviat quelcom? O seguim igual que fa uns anys?
Doncs bé, posem el focus d’atenció en una d’aquestes dades: el creixement econòmic. Segons l’avançament que acaba de publicar l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) i el departament d’Economia, l’economia catalana ha crescut un 0,9 per cent durant el segon trimestre, fet que representa un creixement del 3 per cent en el darrer any. No obstant, aquest creixement l’encapçala la construcció amb un 5,5 per cert de creixement interanual. Ens sona aquesta situació?
També s’acaben de fer públiques les inversions que farà l’Estat en els propers anys i hi haurà més que capitals de províncies connectades amb AVE a Espanya, això sí, amb unes inversions raquítiques per acabar de fer el quart cinturó no se sap quan.
Tornem a dependre de la construcció i seguim prioritzant infraestructures no productives de les que sí que ho són. Sembla que no ha canviat res. Què justifica, aleshores, aquestes bones dades econòmiques? Un euro devaluat i uns tipus d’interessos en mínims històrics. Quan aquestes variables canviïn, lamentablement, es farà evident aquest nou model econòmic espanyol està construït a sobre de pilars de sorra.
jtorres@urbegrup.com
