Davant del període en què la majoria de gent està envoltada d’un ambient de vacances, apareix com una oportunitat d’anàlisi i reflexió, la motivació i l’esforç. La importància del descans anual per regenerar energies i impulsar la projecció renovada de noves activitats a la tornada ens porta a la pregunta: quina motivació es necessita per augmentar l’esforç?
La prèdica sobre la cultura de l’esforç s’escampa i difon exhaustivament després del llarg període de crisi econòmica que hem estat patint. Se’ns demana més esforç per aconseguir els mateixos resultats, en multitud d’àmbits: en el professional, en l’esport, quan s’estudia i es desenvolupen activitats per a l’aprenentatge, etcètera. No jutjarem positivament la crisi econòmica per aquest resultat, que millora la cultura de l’especulació i de l’obtenció fàcil de guanys. Què hi ha darrera de l’esforç?
La motivació es troba darrera de la cultura de l’esforç. Podem tenir arguments propis i intrínsecs que ens impulsen a l’esforç. Alguns podrien ser: un objectiu per acabar uns estudis, aconseguir una millora en la feina o en la nostra situació familiar i de la nostra vida en parella…
També hi ha arguments que vénen de l’entorn i extrínsecament condicionen les activitats relacionades amb la col·lectivitat i societat en què ens trobem: quants aturats cobreixen les seves necessitats vitals amb l’esforç del seu entorn familiar i social? Sembla clar, doncs, que el resultat de la crisi és que hem de treballar més, i que les coses no s’obtenen gratuïtament ni l’Estat del benestar ens les proporcio- na com si baixessin sense més del cel.
Moltes empreses aconsegueixen que la cultura de l’esforç no sigui una imposició sinó el resultat natural de la motivació i del sentiment de pertinença en el col·lectiu de l’empresa, a través de la formació i les possibilitats de desenvolupament personal i professional dels seus treballadors. En el sector de la distribució detallista, fa anys que ho practiquen els líders com Carrefour, El Corte Inglés, Mercadona o Zara. La inversió en formació per persona a Mercadona, per exemple, supera amb escreix la resta del sector, impulsant una relació entre el treballador i el client única i afavorint una experiència de compra molt positiva i que és la base de la seva repetició de la visita a la botiga i la fidelització.
En l’àmbit del canvi climàtic hi ha molts arguments que motiven l’esforç per reduir emissions de CO2. La demanda creixent d’energia, juntament amb l’assoliment del "pic del petroli" (sostre a partir del qual els preus aniran sempre amunt), són motius suficients per augmentar l’esforç de millora en aquest àmbit.
La transició energètica que suposen les energies renovable té límits, a pesar de l’impuls de les regulacions i grans inversions en RiD, que afavoreixen els necessaris canvis estructurals. Per evitar vies de fuga de carboni o que les polítiques relacionades amb els preus del petroli (polítiques fiscals i de subvencions en altres energies per exemple) provoquin un augment de la demanda i consum, els experts com Jeroden C.J.M. can den Bergh demanen un acord global post-kyoto que no arriba, per tal que les polítiques en aquest àmbit no siguin tan sols accions voluntaristes amb resultats de curt termini.
El nostre país és encara més vulnerable per la seva situació geogràfica: l’agricultura, el turisme i la salut pateixen més que els països amb un clima més fred i per això convé encara més que s’impulsin per part de les administracions i els nostres polítics mesures efectives contra el canvi climàtic.
Motivació i esforç: caldrà donar-hi voltes perquè a la tornada de vacances ho apliquem en el nostre àmbit i amb l’energia renovada afrontem l’últim trimestre de l’any amb ganes i il·lusions.
gabriel.izard@uab.cat
