Per començar, haig d’advertir que aquest article pot crear polèmica i que el que diré no és gens popular, però és el que de debò crec. Potser és que ja m’estic fent gran i estic antiquat, però fa anys que penso així.
Segur que tots coneixem un "emprenedor" que ha creat recentment una aplicació o projecte empresarial orientat cent per cent a internet. Si fa alguns anys que el projecte es va iniciar, excepte comptadíssimes excepcions, segur que el resultat no ha estat l’esperat i molt probablement el projecte s’ha mort. Sí que és cert que a alguns els ha anat bé, molt bé, excepcionalment bé… però lamentablement aquests són la immensa minoria. Per què? La meva opinió és que internet és tan jove que encara ens manquen cinquanta anys per saber quins són els factors d’èxit d’un negoci orientat únicament i exclusiva a la xarxa. Per això les grans corporacions s’afanyen a comprar qualsevol iniciativa empresarial que sembli que tingui èxit a internet, i és que ni ells mateixos saben el que funciona i per què funciona.
I amb aquesta esperança, la de vendre el seu negoci a una gran corporació o a un multimilionari, s’han construït milers de projectes que, com la loteria, tenen un premi immensament gros, però que només li toca a una petita part dels qui hi juguen. És això ser emprenedor? I és que en els darrers anys hi ha hagut una moda on semblava que el terme emprenedor era només aquell que muntava un negoci a internet. Aquest esperit influenciava particularment els alumnes universitaris i una gran part dels business plans que presentaven com el seu treball final de grau eren negocis cent per cent orientats a internet. Afortunadament, sembla que aquesta moda, com a mínim en termes acadèmics, està desinflant-se i torna a haver-hi projectes empresarials off-line. De fet, ja comença a haver-hi alguns alumnes crítics que estan farts dels e-business i ja comencen a verbalitzar-ho, malgrat que alguns e-talibans ràpidament els intenten convèncer.
I és que ser emprenedor és més que comprar un dècim per a la loteria dels negocis a internet. Per a mi un emprenedor és aquell paleta que l’han acomiadat de l’empresa en què portava vint-i-cinc anys i s’arrisca a capitalitzar l’atur per donar-se d’alta com a autònom i poder facturar legalment els nyaps que realitza. Per a mi un emprenedor és l’empresari d’hoteleria que s’aixeca cada dia de dilluns a diumenge ben d’hora ben d’hora (com deia en Guardiola) per mantenir el seu negoci obert i poder pagar a final de mes la nòmina dels seus quatre treballadors. Per a mi un emprenedor és aquell que desitja crear quelcom sense l’esperança de fer-se ric en quatre dies, sinó amb l’objectiu de crear llocs de treball i tenir un mitjà de vida digne.
Vull dir que renego d’internet? I tant que no! I la majoria de les empreses off-line farien bé a prestar molta atenció a aquest nou mitjà que tenen a la seva disposició per generar negoci, però crear una empresa cent per cent orientada a internet és per a mi el mateix que comprar un dècim a la loteria. Perdoneu… però algú ho havia de dir.
jtorres@urbegrup.com
