Aquest sí que viu bé.” El meu mecànic qualificava així aquesta setmana el proveïdor que no hi ha manera que subministri la peça necessària per a la reparació de la moto d’un amic. El retard a lliurar la moto reparada és, en aquest cas, poc important, ja que el meu amic està fora del país uns quants mesos. Em pregunto què passaria si la necessités per anar a treballar cada dia.
“Viure bé” és quan no es compleix amb els compromisos? És curiós que es faci servir aquesta expressió en to irònic quan es fa referència a algú que s’apropia indegudament de privilegis no merescuts. Se sent per exemple quan es parla sobre el corrupte, o el lladre, del que s’aprofita de la seva posició per gaudir de beneficis no merescuts, també de l’impuntual, de l’estafador…
La ironia sobre el “viure bé” em porta a reflexionar amb enfocament econòmic i què significa i com s’aconsegueix que personalment i socialment es pugui “viure bé”. Quan les persones s’esforcen a encaixar la seva activitat personal i/o professional a les necessitats de l’entorn en què es desenvolupa, estan possibilitant un benestar personal o econòmic o social que millora la seva realització com a persona, com a professional i també del receptor directe o indirecte de la millora o de l’activitat desenvolupada. L’obsessió per la qualitat i l’acompliment dels nivells de qualitat fixats és un reflex de la voluntat de millora que el mercat i la competència demanen a l’ activitat productiva i de serveis. La seva aplicació porta a resultats superiors i tothom hi surt guanyant. La revisió quasi permanent de la definició del concepte de qualitat, els seus nivells i els processos orientats al seu acompliment es desenvolupen en un entorn que canvia cada vegada més ràpidament i exigeix la seva observació i l’adaptació a les noves situacions.
Visitant amb estudiants estrangers aquesta setmana l’accelerador de partícules sincrotró Alba, al costat de la UAB, constato altre cop com amb l’esforç, voluntat i perseverança s’aconsegueixen desenvolupar activitats científiques i econòmiques de gran impacte i de nivell molt avançat. Els nostres governs van invertir 200 milions en una instal·lació (de 3era generació) científica d’alt nivell que posa Barcelona altre cop al mapa del món. El director adjunt destacava la importància de la seva ubicació que imprimeix el seu caràcter internacional, a mitja hora de l’aeroport i connectat amb la B-30 i amb Europa. Els científics visitants que aconsegueixen entrar en una convocatòria per fer experiments (1.000 a l’any) tenen el privilegi d’observar resultats per a les seves publicacions científiques amb l’ús d’un instrument únic que funciona 24h x 7 dies menys a les parades per manteniment. També les empreses (moltes són farmacèutiques) en treuen profit i en fan ús. El microscòpic gegant veu coses en els materials i els líquids que no es poden observar ni analitzar de cap altra manera. Fotografia (1.000 fotos per segon) i genera una gran quantitat d’informació nova i única que els científics utilitzen en els diferents camps d’aplicació. Una altra font de relació amb el Big Data! Entre les 180 persones que hi treballen hi ha informàtics, enginyers, científics, personal de manteniment… de diversos països del món per donar suport als experiments que es van desenvolupant. Algun exemple: és possible substituir els estudis de clínics sobre el comportament dels medicaments en els pacients amb l’observació directa del comportament del fàrmac sobre la cèl·lula infectada amb la seguretat que el seu impacte és real com la pròpia observació que es fa. L’estalvi de temps, diners i la seguretat del resultat obren una nova dimensió amb impacte econòmic i legislatiu molt important. Els laboratoris farmacèutics i els científics que fan experiments gaudeixen d’una eina única. El sincrotró té una vida estimada de 20 anys i després de l’èxit del període de “commissioning” es va posar en marxa fa tres anys sobre una llosa de formigó feta en tres dies sobre una capa de grava que dóna estabilitat a l’aparell. Els electrons que circulen accelerats per la radiofreqüència i guiats per imants a la velocitat de la llum (1 milió de voltes per segon al sincrotró) donen aquesta llum única per veure imatges d’àtoms i molècules mil vegades millor de com les veu un microscopi convencional.
“Viure bé” és un acte de racionalitat i visió del futur. L’aposta feta pel sincrotró en un conversa de cafè fa molts anys pel seu impulsor i professor emèrit de la UAB, Ramon Pascual, és una realitat molt rellevant que ens ajuda, sens dubte, a “viure bé” ara i demà.
gabriel.izard@uab.cat
