La preparació del sopar dóna més plaer que celebrar-lo. També, la preparació del viatge dóna més satisfacció que el viatge en si." Amb aquestes paraules l’amic Lluís Martínez Ribes analitzava la creativitat de les persones dijous passat en l’acte dels Amics de la UAB al Palau Macaya de Barcelona en el cicle Diàlegs 3C Coneixement, Creativitat i Canvi. En aquest cas, sota el títol "Neurociència i creativitat", es va debatre sobre la importància de la creativitat de les persones i l’activitat cerebral.
La creativitat té una relació molt peculiar amb la intel·ligència de les persones. Els creatius són intel·ligents, però no tots els intel·ligents són creatius. La creativitat és una font de plaer, i els processos d’innovació empresarial utilitzen la creativitat per enfrontar-se a situacions de risc. El moment crucial, apuntava també en el mateix acte Alfons Cornella, és aquest: quan el risc es converteix en necessitat de creativitat i es dóna un entorn favorable que ajuda a donar sentit a la creativitat, a través del valor del que s’obté. El valor pot ser de molts tipus: material , organitzacional, procedimental… Al final, el valor és la resposta a una necessitat i s’aconsegueix transformant la idea en una proposta factible. La satisfacció de la utilitat d’aquesta creació transformada en valor dóna plaer i ens impulsa a continuar desenvolupant noves idees quasi de forma inconscient.
L’entorn per desenvolupar la creativitat és molt important i està format per un conjunt de coses molt diverses: per un costat tenim l’espai geogràfic que impulsa la creativitat, com Silicon Valley o com hauria de ser l’eix de la innovació que hi ha al voltant de la B-30 a casa nostra, per exemple. El context cultural de cada territori i de les empreses ajuda o frena la creativitat. En alguns casos, el context és molt important i llavors el valor de la paraula i la seva semàntica s’interpreten dins dels cànons acceptats i no escrits. En canvi, quan el context és poc important, el que val és el contracte o els aspectes formals de la relació i la paraula no s’interpreta i només diu el que diu. Al final d’una reunió en una empresa alemanya o americana es fa un resum que es llegeix i s’aprova. En una empresa francesa o espanyola al final de la reunió es diu "voilà" o "eso es todo" i en el context tothom s’espavila a entendre què vol dir això. Tot plegat impacta en els impulsos creatius.
En l’entorn creatiu també compten les infraestructures: avui la xarxa és la font de comunicació més important, superant en rapidesa la radio i qualsevol altre mitjà. Rebem "whatsapps" i emails en el mòbil de forma continuada, com per exemple en un sopar recent en què debatíem de política vàrem saber "on line" que el ministre Wert plegava, el que provocà noves intervencions. La xarxa ajuda el desenvolupament de la creativitat compartida i els creadors la poden utilitzar en dos actes molt importants de la seva tasca: 1) l’obtenció d’idees i 2) contrastar els prototips.
El llibre de Steven Johnson "Las buenas ideas: una historia natural de la innovación" (Editorial Turner) analitza en 300 pagines les carac- terístiques de molts entorns creatius.
Les organitzacions verticals asseguren el present amb molts processos i respostes que no aborden el futur incert. Es necessiten fer moltes propostes d’innovació creatives per tal que alguna d’elles triomfi en el futur i faci l’empresa sostenible. Per això, les organitzacions verticals inclouen bombolles horitzontals de creativitat que, sense els límits que imposa l’obtenció de resultats i la rendibilitat, puguin crear, incubar, llençar, provar, etcètera. La utilització de proves pilot i realització de prototips per poder convertir la creació en valor és cabdal.
Dos apunts més: 1) Els recents titulats universitaris necessiten passar per empreses verticals quan acaben els estudis, perquè si no no podran ser emprenedors creatius al mancar-hi la base que els facilita les illes de creativitat. 2) La competència intenta sempre apropiar-se de la creativitat d’altres. Si ho fa per implantar-ho, tots en sortim guanyant (menys el que es queda sense idea, és clar), però si ho fa per frenar -ho i així mantenir el producte antic en posició de domini del mercat es produeix un endarreriment.
Ara que s’acosta el període anual de descans per a molts, podrem exercir l’activitat creativa i gaudir de plaer i satisfacció i, si no, com a mínim sopem o viatgem… Bona Festa Major!