Paco Hoya, president de l’Associació Catalana de Corredors i Corredories d’Assegurances (ACCA), vinculada a la Cecot, recorda que sempre que necessitem protegir un risc és recomanable consultar a un expert.
El més destacat dels últims mesos relacionat amb el seu sector va ser la ventada del passat desembre a Terrassa. Quines conclusions es poden treure d’aquell episodi?
La ventada va posar en evidència qui tenia ben assegurats els riscos a casa seva i qui no. Per al sector va significar com si haguéssim tingut dos mesos més de feina. Hi va haver molta confusió sobre qui pagava els sinistres: si les pròpies companyies o el Consorci de Compensació d’Assegurances. Depenia del volum de l’afectació i dels barems establerts en relació als sinistres naturals, però al final la major part de destrosses les van haver de pagar les companyies. I una altra qüestió que va posar de manifest la ventada és la viabilitat de l’autoassegurança…
A què es refereix?
L’autoassegurança sorgeix en els cassos en els quals el propietari d’una casa opta per no assegurar-la, conscient que haurà de pagar les conseqüències de qualsevol incidència. Es decanten per aquesta alternativa, d’una banda, les persones adinerades i, d’altra, les de pocs recursos. El comú denominador en totes dues situacions és el pensament de que si passa alguna cosa a la seva casa ja ho solucionaran elles mateixes en el seu moment.
Per tant, es pot dir que la ventada va sortir prou cara a alguns dels propietaris afectats pel fet d’haver confiat en l’autoassegurança.
Sí. Amb els danys que van sofrir al seu patrimoni a causa de la ventada, algunes persones que havien triat la fórmula de l’autoassegurança van acabant pagant bastant més que si haguessin contractat abans una pòlissa convencional.
Mentrestant, quines novetats hi ha en l’àmbit de l’assegurança?
S’està donant el pas d’establir un llenguatge únic entre corredories i companyies, en l’àmbit d’Espanya, per tal de simplificar tràmits. Ara, quan nosaltres emetem una pòlissa d’assegurança l’hem de fer primer amb el programa de la companyia i després amb el nostre. En canvi, el llenguatge únic ens permetrà que una feina serveixi per ambdós casos. El sistema passarà a ser el mateix. Estalviarem molt temps, reduirem costos i l’atenció al client serà més àgil.
L’ACCA segueix queixant-se de la competència dels bancs?
Sí. Precisament, acabem de signar un conveni de col·laboració amb l’entitat financera Arquia Banca i la companyia CA Life Insurance Experts com a defensa davant la política de la banca per competència deslleial. Perquè els bancs s’aprofiten de les dades dels seus clients per vendre’ls-hi assegurances. Imposen i col·loquen pòlisses als clients que han signat crèdits amb ells, i nosaltres no podem competir amb les mateixes condicions.
En què consisteix l’acord?
Arquia posa a disposició dels nostres associats unes condicions financeres especials i alhora es compromet a no fer la competència als corredors d’assegurances.
Des de fa mig any, vostè presideix la Fundación Sanos…
És l’entitat dedicada a difondre la imatge del corredor d’assegurances i a fomentar la creació d’eines informàtiques que facilitin les obligacions jurídiques de la nostra activitat. Estem molt contents amb el funcionament de Sanos.
Per últim, i de cara a les vacances d’estiu, quins són els tipus d’assegurances més sol·licitats?
En aquesta època de l’any, hi ha molta demanda de la de viatge, de l’assegurança de la llar i també de la d’impagament de lloguers. Aquesta última cobreix la quota, els danys que pugui produir el llogater al pis i totes les despeses jurídiques encaminades a desallotjar-lo.
