L’Institut Nacional d’Estadística acaba de publicar l’Enquesta d’Estructura Salarial on hi consta que el guany mig anual per treballador a l’any 2013 va ser de 22.697,86 euros. Dins d’aquesta enquesta es poden observar diverses desigualtats: per sexe, per localització geogràfica, per lloc de treball, per grups d’edat i fins i tot per nacionalitat. No obstant, m’agradaria aprofundir en una altre desigualtat salarial: la que té que veure amb els sectors d’activitat.
I és que si bé és cert, que els salaris s’han estancat al llarg dels darrers anys, al capdamunt d’aquest rànquing hi ha una excepció. Així doncs, tenint en compte tots els sectors, els 22.697,86 euros de l’any 2013 són pràcticament els mateixos que es cobraven a Espanya a l’any 2009: 22.511,47 euros anuals. Així doncs, en termes generals, podem dir que els sous s’han congelat durant l’últim lustre.
Fins i tot alguns sectors han vist minvada la seva retribució. Així doncs, per exemple, en segona posició d’aquesta rànquing apareixen les activitats financeres i d’assegurances i l’evolució ha estat clarament a la baixa: 41.863,11 euros a l’any 2009 i quatre anys després 39.607,49 euros. I en última posició d’aquest rànquing, l’hostaleria -un dels pocs motors que li queda a l’economia espanyola- passa dels 13.996,70 a 2009 a 13.851,08 euros al 2013.
Però com he dit abans hi ha una excepció al capdamunt d’aquest rànquing: el sector del subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat. Tothom coneix algú que treballa en aquest sector, que no viu pas gens malament i sobte, perquè tampoc és un set ciències i són molt visibles algunes de les seves limitacions. El guany mig anual per treballador a l’any 2008 en aquest sector era de 48.578,65, al 2009 de 50.536,70 euros i al 2013 de 52.827,56 euros. Com és possible aquest increment salarial en mig d’una crisi? Mira la factura elèctrica d’enguany i compara-la amb la de fa cinc o sis anys i te n’adonaràs de la resposta.
A més a més, el que encara és més trist és que un país tingui per sota de la mitjana un sector clarament estratègic perquè l’Estat espanyol sigui clarament competitiu a llarg termini. Em refereixo a l’educació. I és que els nostres fills estan sent educats per algú que cobra molt menys de la meitat del que em porta la llum a casa. Hi ha quelcom que no funciona!
L’autor és conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
