Una apassionada i molt interessant intervenció dimecres passat en un esmorzar organitzat per PwC a Barcelona, Jürgen Stack-mann, president del Comitè Executiu de Seat, apuntava el treball que feia el sector de l’automòbil per entendre’s amb el sector de la telefonia. L’estratègia de diferenciació impulsada per la innovació en l’automòbil necessita almenys tres anys des que sorgeix la idea fins al moment que surt al mercat. En el sector de les tecnologies digitals no se sap què són tres anys: l’horitzó de desenvolupament és, com a molt, un any. Els enginyers d’ambdós sectors estan obligats a entendre’s en la feina de “digitalitzar” el cotxe i fer compatibles ambdós horitzons. Una mica complicat, oi?
La famosa iniciativa de Google sobre el cotxe sense xofer va merèixer comentaris també interessants: si ens passem un 20% del temps de conducció buscant aparcament, difícilment podrem substituir la conducció automàtica per la humana, més enllà de les dificultats legals. En cas d’accident, qui seria responsable? L’usuari? El fabricant del cotxe? El fabricant del software?.. Les barreres no són tecnològiques (“…per a això no necessitem Google”, deia Stackmann) sinó operacionals i humanes. De la mateixa manera, gran part de les barreres per al progrés del cotxe elèctric són humanes i no tecnològiques. Barreres de conveniència.
La conveniència és un dels reclams més importants per a l’èxit comercial d’avui en dia. Els fabricants es preocupen per innovar per facilitar (conveniència) les coses als consumidors. El distribuïdors també, oferint proximitat, menys espera en les cues de sortida, passadissos mes amplis, etcètera. La conveniència dels fabricants de cotxes es tradueix en la quantitat d’equipament addicional i sensors que fan aparcar el cotxe tot sol, obren les llums quan cal, obren el netejaparabrises quan plou, etcètera. Ah!, però el cotxe elèctric afegeix dificultats a la conveniència per la necessitat de la càrrega de la bateria i la manca de seguretat i que es podrà completar tot el desplaçament sense problemes. En canvi, avui en dia, en el cotxe convencional no pensem que se’ns acabarà la benzina perquè sabem que proveir-ne no serà cap problema.
La important feina d’innovació i desenvolupament escoltant els clients es tradueix en supervivència i èxit en les organitzacions, quan aconsegueixen ser diferents. Si deixes de ser diferent, comences a anunciar que tindràs problemes. Ser diferent en què? Per a què? Per a qui? Com ho faig? Preguntar-se això vol dir que l’enfocament d’entendre el client i el seu entorn continua present en la columna vertebral de l’acció empresarial. Qui són els clients? Què fan? Per què canvien? Com canvien? Quins són els que prenen les decisions més importants?..
Ser diferent vol dir entendre què fa la teva competència i com és l’entorn en què desenvolupes la teva activitat. Ser diferent vol dir que estàs atent als canvis del client i el medi en què es mou. Els canvis sorgeixen sobtadament i a gran velocitat. Les novetats són cada vegada més inesperades. El reptes per a la sostenibilitat (Seat assegura que al 2020 tindran el cotxe que millorarà les emissions actuals: 120 grams de CEO per km tal com demana la UE 90 grams), de connectivitat, de fàbriques intel·ligents, s’enfronten a grans dificultats. El salari mitjà del sector a Alemanya és de 50 euros/h; a Espanya, 26; a Txèquia, 10, i a Romania, 5. Les fàbriques intel·ligents per fabricar cotxes diferents són la sortida a aquestes grans diferències en cost.
La fàbrica intel·ligent dóna molt valor afegit per empleat i té capacitat per reduir els costos unitaris de la unitat produïda a la mínima expressió, gràcies a la tecnologia i el volum. En un altre sector com el cerveser, despunta a casa nostra la fàbrica del grup Damm al Prat que el seu alt nivell d’automatització li dóna el 50% del total de la producció de les cinc fàbriques que té el grup cerveser en el territori ibèric, produint 5 milions d’hectolitres a l’any. I en un altre costat, a petita escala trobem petites produccions vitivinícoles com Can Feixes, centrades en la producció orgànica sense insecticides, aposten per la diferenciació i qualitat renunciant a l’augment de producció per hectàrea i preservant els vins de gran qualitat per sobre de la quantitat a baix preu.
L’economia es basa en la producció i la indústria i l’agricultura són les que suporten les seves estructures. El creixement i sostenibilitat econòmica estan més enllà de la despesa pública, les finances i el tipus d’interès. Realitats com l’èxit comercial en l’exportació a Algèria del Seat León Cupra per als joves executius o, tot i les dificultats, s’exporten vins Huget-Can Feixes d’alta qualitat al Japó…. tenen menys ressò mediàtic tot i estar a la base del funcionament de l’economia. Ens haurem de centrar més en temes com aquests, no us sembla?
