Josep Ballbè i Urrit
El Nobel de literatura del 1950, Bertrand Russell, deia que “el problema de la humanitat rau en el fet que els estúpids estan segurs de tot i els intel·ligents, plens de dubtes”.
En una mateixa línia, el Nobel de física del 1921, Albert Einstein, entenia que “només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana”. Heus ací dos exemples ben actuals, que ho certifiquen: la infermera de la Vall d’Hebron que atiava l’idioma català, fa pocs dies (el qualificava de “puto”) i el sobtat projecte de llei del govern espanyol sobre paritat homes-dones. Amb aquest preàmbul, arribo a concloure que hi ha gent que demostra ben poc nivell. En part, tal vegada perquè ni tan sols s’entrenen.
Té pebrots la coincidència que el president Sánchez es tregui de l’aixella aquesta nova normativa. Ben segur que el que realment li interessa és diluir un parell d’efectes: la picabaralla amb els seus socis de govern (per la polèmica llei del “sólo sí es sí”) i la història vergonyosa i fastigosa de polítics del seu partit implicats en el cas batejat com a “Mediador” o “del Tito Berni”.
En el primer dels casos, podria entrar destralerament a establir símptomes de menyspreu a la diversitat lingüística del país. Poc em costaria etzibar-li a la Bego –la sanitària catalanòfoba– una allau d’improperis que no arribaria a entendre. Ja va tenir cura Joan Lluís Bozzo d’avançar-se a retratar-la. En el pecat, duu la penitència.
El segon episodi, si més no, és de jutjat de guàrdia. El retrocés que traspuen aquests comportaments generen desànim i fereixen. Per tant, no podem defallir. Ni admetre declaracions en treure ferro, al·legar presumpció d’innocència o fer-se l’orni… per part dels “capos” del partit. El tema és tan greu que haurien de “rodar caps”. En cas de no ser així, malgrat no estar jo adscrit a cap partit polític, tinc molt clar quines opcions no entren a cap plantejament personal… de cara a properes consultes electorals.
Després d’aquesta àmplia reflexió personal, lamentant-ho molt he de dir que gairebé igualo la condició de mediocritat amb l’estupidesa. Ja poden anar enviant la ministra portaveu de l’executiu, Patxi López o qualsevol altre “camàlic” a parar el foc des dels mitjans de comunicació. Perden el temps, fan el ridícul i no tenen perdó de Déu. La ignorància militant encara té més delicte. És imperdonable.
