El magnesi és un mineral que resulta essencial per a múltiples funcions vitals, com la transcripció de l’ADN o la síntesi de proteïnes, i que participa en diferents rutes metabòliques per a l’obtenció d’energia. “Així mateix, és fonamental per a l’adequat funcionament dels nervis i els músculs”, explica Isabel Huguet, membre del Grup de Metabolisme Mineral i Ossi de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (Seen).
La doctora relata que “al voltant del 60 per cent del magnesi corporal es localitza en els ossos, on també presenta un paper estructural” i assenyala que, a partir de l’adolescència i en la vida adulta, es recomana que les dones consumeixin uns 320 mg de magnesi al dia i els homes, 400.
Malgrat això, les recomanacions d’ingesta durant la infància són inferiors. Per contra, hi ha etapes de la vida en les quals els requeriments de magnesi augmenten. “En termes de salut, s’incrementa lleugerament la recomanació d’ingesta en dones embarassades, de manera que seria d’entre 360 i 400 mg al dia, així com en el cas de dones lactants que estiguin alletant més d’un nen”, apunta.
A banda, la doctora Huguet subratlla que hi ha situacions com a malalties digestives, trastorns renals o endocrins que poden fer variar les necessitats de magnesi, però aquests casos haurien de ser valorats de manera individual per un facultatiu.
El magnesi que el nostre organisme necessita l’obtenim a través de la dieta. En aquest sentit, l’endocrinòloga detalla que entre els aliments rics en magnesi s’inclouen els grans integrals, les llavors, la fruita seca, els llegums, la xocolata negra i les verdures de fulla verda com l’espinac i la bleda. “Altres productes com la llet en tenen quantitats intermèdies”, indica.
La doctora Huguet afirma que, perquè la dieta aporti les quantitats necessàries d’aquest mineral, ha de ser suficient (perquè en situacions de desnutrició és freqüent la falta de magnesi) i equilibrada.
“La dieta mediterrània, que es caracteritza per una ingesta freqüent de cereals integrals, fruita seca i llegums, és un exemple de dieta equilibrada amb la qual s’aconsegueix arribar als requeriments diaris, no tan sols d’aquest mineral, sinó de pràcticament tots els nutrients necessaris”, exposa.
Quan les persones sanes no ingereixen suficient magnesi, els ronyons ajuden a retenir magnesi limitant la quantitat que se n’elimina en l’orina. Tot i així, el consum insuficient de magnesi de forma prolongada pot causar deficiència d’aquest mineral”, manifesta Ana Zugasti, membre de l’Àrea de Nutrició i vocal de Comunicació de la Seen.
L’especialista afegeix que, “a més, algunes malalties i medicaments interfereixen en la capacitat del cos per absorbir magnesi, o augmenten la quantitat de magnesi que excreta el cos, la qual cosa també pot causar-ne deficiència”. Agrega que alguns símptomes de la deficiència de magnesi són “pèrdua de gana, nàusees, vòmits, fatiga i afebliment. La insuficiència extrema de magnesi pot causar entumiment, formigueig, enrampades musculars, convulsions, canvis de personalitat i anomalies en el ritme cardíac”.
“Encara que, en general, una dieta sana i equilibrada aporta la quantitat de magnesi que l’organisme necessita, algunes persones amb determinades patologies podrien necessitar prendre suplements de magnesi. En aquests casos, l’aconsellable és consultar primer amb un metge.
En aquest sentit, la doctora Zugasti comenta que és probable que alguns grups de persones no consumeixin suficient magnesi o hagin de valorar prendre’n suplements en funció de l’aportació que aconsegueixin amb la dieta. Es tracta dels qui tenen “malalties intestinals, com la malaltia de Crohn o la malaltia celíaca; diabetis tipus 2 o alcoholisme de llarg termini”, apunta.
L’endocrinòloga subratlla que els suplements de magnesi poden interferir en els tractaments amb determinats medicaments com els bifosfonats, els antibiòtics, els diürètics, els fàrmacs per alleujar el reflux o els suplements de zinc.
L’Oficina de Suplements Dietètics dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units explica que els bifosfonats, que són fàrmacs emprats per tractar l’osteoporosi, no s’absorbeixen bé quan es prenen sense que passi suficient temps de la ingesta de suplements dietètics o de fàrmacs amb altes quantitats de magnesi.
D’igual manera, indica que els antibiòtics podrien no ser absorbits si es prenen sense que passi temps suficient, tant abans com després, de la ingesta d’un suplement dietètic amb magnesi.
L’Oficina de Suplements Dietètics aclareix que els diürètics poden augmentar o reduir la pèrdua de magnesi a través de l’orina, depenent de la mena de diürètic. Aquesta entitat manifesta que els medicaments receptats per alleujar els símptomes del reflux àcid o per tractar l’úlcera pèptica poden causar nivells baixos de magnesi en la sang si es prenen durant un període prolongat.
Així mateix, assenyala que dosis molt altes de suplements de zinc poden interferir amb la capacitat del cos d’absorbir i regular el magnesi.
Finalment, és important recalcar que, igual que ocorre amb el dèficit de magnesi, un excés d’aquest mineral “pot causar problemes greus i, fins i tot, afectar la funcionalitat del cor”, adverteix la doctora Isabel Huguet.
Malgrat això, l’endocrinòloga afirma que aquests casos “són rars i solen tenir una malaltia de base que és la que produeix l’excés de magnesi”.
