Quedar-se adormit durant el dia pot arribar a ser una malaltia coneguda com a narcolèpsia. Aquest trastorn es produeix quan el cervell és incapaç de regular els cicles de somni i vigília. El seu símptoma més incapacitant és la somnolència excessiva durant el dia. Encara que la narcolèpsia no té cura, els especialistes asseguren que els seus principals símptomes poden tractar-se de manera eficaç.
La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) calcula que actualment, a Espanya, hi ha unes 25.000 persones que poden estar afectades per la malaltia de la narcolèpsia, encara que la majoria no estarien diagnosticades.
“Encara que en els últims anys s’ha millorat molt la detecció d’aquesta malaltia, la narcolèpsia continua sent una entitat infradiagnosticada, tant per la variabilitat dels símptomes com pel seu caràcter gradual”, explica el doctor Carles Gaig, coordinador del Grup d’Estudi de Trastorns de la Vigília i Son de la Societat Espanyola de Neurologia. “Això fa que encara que en un 40-50% de casos, els primers símptomes d’aquesta malaltia apareguin en l’adolescència, no sigui fins a l’edat adulta, quan es fa més patent, quan els pacients són diagnosticats”, afegeix.
Segons un recent estudi realitzat en la Comunitat de Madrid i presentant en l’última reunió anual de la SEN, la demora diagnòstica de la narcolèpsia des de l’inici dels símptomes és una mica superior als 10 anys. Una situació que es dóna, sobretot, en aquells casos amb símptomes lleus o quan els pacients pateixen un altre trastorn del son més evident. Cal tenir en compte que fins a un 60% dels casos de narcolèpsia pateixen, a més, un altre trastorn del son addicional.
I és principalment quan els pacients veuen que aquests símptomes tenen repercussions en el treball (40%), en l’àmbit escolar o acadèmic (23%) o en l’àmbit laboral (20%) quan decideixen consultar la seva malaltia al seu metge de capçalera o a un especialista.
La narcolèpsia es produeix a conseqüència d’una anormal regulació del cicle vigília-son, a causa de la pèrdua de les neurones que sintetitzen la hipocretina. I encara que la raó d’aquesta pèrdua de neurones sigui desconeguda, aproximadament el 50% dels pacients, abans de ser diagnosticats, han viscut una situació d’important estrès emocional.
Què provoca la malaltia?
Tot i que la investigació d’aquest trastorn va avançant són diversos els estudis epidemiològics que han identificat alguns factors ambientals o infecciosos que podrien actuar com precipitants de la malaltia en pacients genèticament predisposats.
Els fets vitals estressants semblen ser freqüents en aquests pacients abans de l’aparició del primer símptoma de la malaltia, així com els canvis d’hàbits del son, encara que no se sap si és un factor precipitant o una conseqüència precoç de la malaltia, explica el doctor Carles Gaig.
Presentar excessiva somnolència diürna és el símptoma més habitual entre els pacients que pateixen narcolèpsia. Però a més, un 40% dels afectats mostra conductes automàtes o somnambulisme, el 50% té dificultat per dormir bé a la nit, el 80% pateix episodis de cataplexia (crisis sobtades de feblesa muscular) i el 20%, malsons, paràlisis i al·lucinacions, a més de trastorns alimentaris, amb tendència a l’obesitat.
És precisament l’excessiva somnolència i la cataplexia els senyals més invalidants en aquests pacients. També els afecten les alteracions neuropsicològiques, cognitives i emocionals, així com els dèficits d’atenció, memòria i funcions executives i signes de depressió, que en moltes ocasions van associats a aquesta malaltia.
Alguns estudis assenyalen que la depressió està present entre el 20 i el 57% dels casos o que un 40-50% dels pacients mostra problemes de memòria.
“Identificar correctament els afectats per aquesta malaltia és el primer pas per millorar la qualitat de vida dels pacients amb narcolèpsia”, afegeix el doctor.
Gràcies als tractaments farmacològics, però també als no farmacològics, amb tècniques d’higiene del somni o suport psicosocial, un pacient amb narcolèpsia pot aconseguir millorar la seva qualitat de vida, afegeix l’especialista.
“A més, s’ha comprovat que el control simptomàtic i el seguiment dels pacients en unitats especialitzades afavoreixen el correcte compliment del tractament, a vegades complex”, destaca el doctor Carles Gaig.”
Per contra, més dos terços de les persones que pateixen problemes de son no busquen ajuda professional. “Una mala qualitat del son mai ha de ser entesa com un procés normal, sinó tot el contrari: és el moment de visitar a un professional”, conclou.
El tractament farmacològic consta de fàrmacs estimulants, antidepressius o d’oxibat sòdic.
No obstant això, abans d’instaurar un tractament cada pacient ha de ser avaluat de manera individual.
Consells
La narcolèpsia és un trastorn crònic i, per tant, el tractament es basa en el control dels símptomes. La millora dels hàbits d’higiene del son i alguns medicaments poden ajudar a mantenir-se despert durant el dia.
Els antidepressius poden reduir els episodis d’al·lucinacions, paràlisi del son i cataplexia. Els especialistes de l’Institut de Recerques del Somni consideren “fonamental” establir un horari de son regular i evitar tant l’alcohol com els fàrmacs depressors del sistema nerviós central. A més, recomanen practicar exercici físic I augmentar el nombre d’hores de somni nocturn.
