L’asma greu afecta entre un 5% i un 10% d’uns tres milions de persones amb asma que es calcula hi ha a Espanya, i la meitat d’aquest percentatge controla malament la seva malaltia, han considerat avui dimarts fonts de les societats catalanes d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica i de Pneumologia.
Aquestes dues societats científiques consideren que s’ha d’optimitzar el control conjunt de l’asma, i formalitzar la relació entre al·lergòlegs i pneumòlegs perquè “resulta fonamental” per atendre millor els pacients.
Per a això, les dues societats tenen previst celebrar una reunió conjunta el proper dia 27 d’aquest mes a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona.
L’asma greu es manifesta amb símptomes diürns i nocturns que poden posar fins i tot en perill la vida del pacient, que sol tenir crisis repetides i requereix assistència a urgències, ingrés hospitalari i tractaments prolongats amb esteroides orals.
A més, molts pacients veuen limitades les seves activitats diàries, familiars i d’oci, i tenen una qualitat de vida molt afectada a causa d’aquesta malaltia.
Segons el parer dels experts, la col·laboració entre al·lergòlegs i pneumòlegs “és essencial” a l’hora de classificar els fenotips correctes de cada pacient, així com de triar el tractament més adequat en cada cas.
La classificació dels fenotips es fa en funció de l’origen de l’asma, que pot ser extrínseca (al·lèrgica) o intrínseca (no al·lèrgica), segons el patró inflamatori (eosinofílic, neutrofílic, mixt granulocític, paucigranulocític) o segons els fenotips moleculars T2 alt i T2 baix.
Dins el fenotip T2 es pot trobar, per exemple, asma al·lèrgica, asma eosinofílica d’inici tardà o asma amb intolerància a l’aspirina.
