Vivim a l’era de les preses, de les pressions i de l’estrès. El ritme de vida actual també pot repercutir a la salut dels nostres ulls amb símptomes com ara un tic nerviós. Es tracta d’una anomalia en la funció de la parpella i es presenta quan els músculs que regulen la seva obertura i tancament es contrauen de forma repetitiva, involuntària i rítmica, amb més o menys intensitat i freqüència. Encara que la majoria d’ocasions no es pot diferenciar la causa que el provoca, generalment el factor desencadenant està associat a la fatiga, el cansament o l’estrès.
Un tic nerviós a l’ull, també conegut com a blefaroespasme, és una alteració en la funció de la parpella. Es presenta quan els músculs que regulen la seva obertura i tancament es contreuen repetidament. A vegades, la parpella pot tancar-se totalment o parcial, i després tornar a obrir-se reiteradament. Aquest tremolor a l’ull pot ser apreciable o no per un observador extern i pot aparèixer acompanyat d’altres símptomes. Alguns pacients poden presentar fotosensibilitat o visió borrosa, i això els impedeix conduir o dur a terme activitats quotidianes.
En molts casos, és difícil saber la causa dels tics a l’ull, però entre els més comuns es troben:
• L’estrès físic o psíquic. L’estrès és un dels principals mals del segle XXI. Això juntament amb els nervis i l’ansietat desencadenen tota una classe de reaccions com els moviments involuntaris en els ulls. Si dura molts dies, llavors, és important consultar a algun professional de la salut.
• La fatiga o cansament ocular. La falta d’hores de son o l’ús intensiu de pantalles, un canvi de graduació o no portar ulleres quan sigui necessari poden provocar espasmes oculars.
• La sequedat ocular. La falta d’hidratació de la superfície de l’ull (còrnia) o de les membranes que recobreixen l’interior de les parpelles (conjuntiva) pot irritar l’ull i, en conseqüència, provocar tics. Cal fer un examen visual complet per esbrinar les causes de l’ull sec. En aquests casos la tremolor millora aplicant un col·liri o llàgrimes artificials.
• El consum de productes estimulants com el cafè, les begudes de cola, el tabac o certs medicaments o estupefaents.
• Les alteracions neurològiques funcionals del sistema nerviós central o els possibles traumatismes.
• Una alimentació deficient: la falta de magnesi, potassi o calci poden ser una de les causes. Amb tot, les carències nutricionals sempre poden repercutir en la nostra salut visual.
• Per l’efecte d’alguns medicaments. Els fàrmacs poden produir diferents efectes secundaris. En aquest cas, una possible reacció és el tic en l’ull. En cas d’atribuir les tremolors a un medicament el metge determinarà si aquests símptomes adversos són importants i retirar la prescripció del medicament.
Habitualment, els tics nerviosos a l’ull solen continuar de manera intermitent al llarg d’un dia, diversos dies o fins a unes setmanes i desaparèixer de forma sobtada. Els tremolors generalment desapareixen sense cap tipus de tractament.
En cas de presentar aquesta afecció de forma crònica és important visitar l’oftalmòleg per descartar qualsevol malaltia. La consulta mèdica és important, sobretot, si les molèsties vénen acompanyades d’altres símptomes com ara parpelles inflamades, visió doble, mal de cap, parpelles caigudes, etc…
A vegades, més enllà de l’estrès i dels nervis que vivim, els tremolors poden provenir per trastorns del sistema nerviós com malalties psiquiàtriques. En aquests casos és necessària una avaluació mèdica.
Generalment no és una afecció important i els tremolors desapareixen sense cap tipus de tractament. Augmentar les hores de descans, disminuir el consum de cafeïna i usar gotes lubricants ens poden ajudar al cessament dels tics.
