“Sempre he treballat amb la idea de relacionar l’ escultura amb la figura humana, amb la persona”, ens diu Xon Utset i Badiella, tot caminant entre les obres de la seva exposició retrospectiva “Seixanta més”. El nombre del títol no fa referència a la quantitat de peces seves que es poden veure aquests dies a Amics de les Arts, sinó als anys que l’artista va fer aquest novembre. Utset va pensar que l’aniversari era una bona excusa per presentar una selecció de peces representatives de les etapes que ha anat travessant des de la seva primera exposició, també als Amics, l’any 1983.
És un resum de gairebé quatre dècades de feina, durant les quals ha mantingut l’afany de “representar la gent” i fer-ho amb un llenguatge que, tot i jugar amb l’estètica de les formes, “sempre tendeix a la figuració; perquè és més fàcil d’interpretar”. Les obres poden ser fetes de materials com fang refractari (“el que més m’agrada treballar”) o vermell, metalls, fusta, pedra natural o fins i tot de làtex, però el tema, d’una manera o altra, no deixa mai de ser la representació de la figura humana i, en conseqüència, de la seva condició al món.
Des de “Sobre dues rodes”
Ja era així a la seva primera exposició del 1983, que es deia “Sobre dues rodes” i en què, a més de representar persones sobre vehicles que no en porten més, “buscava desmitificar l’escultura, baixar-la del pedestal i apropar-la al públic”. Per això aquesta retrospectiva comença sorprenentment amb allò que sembla una filera de petits ciclistes de joguina, d’aquells amb què jugaven els nens dels anys seixanta, enganxats a la paret. “Perquè la meva intenció era aquesta, expressar que també amb el plàstic, les joguines, el material més senzill, es podia fer escultura i art”.
També d’aquells primers anys són les escultures de “gent del carrer”, incloent-hi alguns oficis de mercat que llavors es trobaven a punt de desaparèixer, i ara ja no hi són. És el cas de les pageses “que es posaven per vendre sota l’escala del de la Independència, amb caputxes que les protegien del fred”, i de les que una escultura de l’exposició ens torna el seu record viu.
Utset, que havia estudiat a l’Escola Massana, després va fer Belles Arts, i la facultat va portar-la a una interpretació més sintètica de la figura humana. És una etapa amb obres que “juguen més amb la forma, amb la convexitat i la concavitat; el fet que si fas una aresta ben marcada, hi entra una llum i li dónes unes ombres. Qüestions estètiques que van més enllà de la forma i el volum. També és en aquesta època quan començo a imaginar moltes obres en diferents metalls”.
Del fang a la pedra picada
Utset també es dedica a l’ensenyament de l’art, i per això ha inclòs en l’exposició un apartat “pedagògic”. Peces que exposa acompanyades dels elements previs i necessaris per a la seva elaboració definitiva. Per exemple, una escultura en pedra picada al costat d’una primera versió en fang, “de la que vaig fer després una còpia en guix. I tots els puntets que es veuen són els de referència que anava agafant, en grups de tres, per passar aquesta figura, exactament, a un bloc de pedra que era quadrat. Una feinada”.
A l’últim apartat de “Seixanta més” s’hi troben algunes de les escultures que Utset ha realitzat per les exposicions col·lectives anuals d’Amics de les Arts: la “Dona ociosa”, contraposició de la “Dona Treballadora” d’Andreu Alfaro, la façana-pastís que celebra els 90 anys de l’entitat, la bola del món ofegant-se en plàstic. “M’agrada el fet que la convocatòria et marqui una temàtica, i obligar-te a treballar-la”.
Les dades
Exposició: “Seixanta més”
Artista: Xon Utset i Badiella
Lloc: Amics de les Arts
Dades: Fins al 12 de desembre
Horaris: De dimarts a diumenge, de 6.30 a 8.30 de la tarda
