L’estiu, i en general les vacances, permet tenir més temps per dedicar-se a les aficions personals, entre les que una d’elles pot ser la lectura. Ara que el període d’oci ja toca al seu fi per molts de nosaltres, hem consultat a les biblioteques municipals per saber quins són els llibres que més s’han demanat en préstec per aquests mesos de juny, juliol i agost.
Des de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) han confeccionat un rànquing, un “top ten” a partir de les peticions dels usuaris i usuàries. La llista està liderada per “La Bruixa”, de Camilla Läckberg; “Les filles del Capità”, de Maria Dueñas i “La desaparició de Stephanie Mailer”, de Joël Dicker, títols i firmes que figuren en quasi totes les classificacions literàries que s’ofereixen des del sector.
La reconeguda Camilla desplega a “La Bruixa” una nova història policíaca, a partir de la desaparició de Linnea, una nena de 4 anys, d’una granja als afores de Fjällbacka. A través de tres línies temporals -el present, un cas sense resoldre de fa trenta anys i el relat del segle XVII- i quatre branques connectades entre elles. Diuen que es tracta de l’obra més ambiciosa de l’escriptora sueca que ha fet fins ara.
A “Les filles del Capità”, Maria Dueñas narra la història de tres joves espanyoles que es van veure obligades a creuar un oceà, es van assentar en una ciutat espectacular, Nova York, i lluitaren en totes les seves forces per sobreviure. L’autora de Puertollano i de l’aclamat “El temps entre costures”, torna a fer gala en aquesta nova novel·la de la seva bona ploma en contingut i forma amb l’objectiu d’atrapar i commoure al lector.
Dues veus femenines liderant el primer lloc i el segon de la prestatgeria de la xarxa municipal de biblioteques i una masculina en tercer lloc. Es tracta del llibre “La desaparició”, del premiat Joël Dicker. La nova obra de l’escriptor de Suïssa és un trhiller en tota regla en el que s’investiga un cas d’assassinat que semblava resolt però que, en realitat, no ho està. El relat està ambientat a Nova York i viatja al passat i al present. I cal dir, d’entrada, que Dicker no es conforma amb poca cosa. Hi ha més d’un cadàver amagat en una població americana, de nom Orphea, que sembla, a primera vista, molt tranquil·la.
El top ten dels llibres més prestats, a les biblioteques de la ciutat, es completa amb set títols més que són per aquest ordre: “Pàtria”, de Fernando Aramburu; “Els ulls dels homes mentiders”, de Jordi Coca; “Tot això et donaré”, de Dolores Redondo; “La filla de la tempesta”, de Santi Baró (novel·la sobre les tràgiques riades de 1962 a Terrassa i d’autor egarenc); “Tu no mataràs”, de Júlia Navarro; “El silenci de la ciutat blanca”, d’Eva García Sáenz d’Urturi i “Yo, Júlia”, de Santiago Portillo. Algunes d’aquestes novel·les estan a la llista de reserva, encara que a hores d’ara el llibre que té més peticions (39) és “Llarg pètal de mar”, d’Isabell Allende.
Un cop d’ull ràpid a la llista ens diu que el top ten està encapçalat per dones escriptores (Camilla Läckberg i Maria Dueñas) i que hi ha paritat entre gèneres; cinc dones i cinc homes. Els autors i les autores, de diferents gèneres, nacionalitats i generacions, han publicat aquests títols en els últims dos anys, a excepció de “Pàtria”, d’Aramburu; “Tot això et donaré”, de Redondo i “El silenci de la ciutat blanca”, d’Eva García Sáenz d’Urturi que són obres que van sortir a la llum l’any 2016. És una bona notícia, doncs, que aquestes novel·les continuïn generant interès entre els lectors i les lectores.
Des de la BCT expliquen també que la majoria de persones que ens submergiran en aquestes históries literàries són dones. “Bàsicament, el perfil és el d’una dona adulta que tria el castellà per llegir perquè, segurament, és la llengua en la qual va estudiar i li és més cómode”, apunta Montserrat de la Torre, directora de la BCT. “Els títols que cerquen són diversos però pel top ten es pot dir que triomfen les històries d’intriga, policíaques i de sagues”, afegeix la directora.
El perfil del lector/lectora del servei de préstec d’estiu no és casualitat perquè, de fet, la dona és la principal usuària de la BCT. Així ho demostren les dades que va elaborar el centre de documentació i consulta per la regidoria de Polítiques de Gènere, on destaca que del total de carnets creats a la BCT, amb ús des de 2017, un 60,97% pertany a dones enfront d’un 39,05% que són homes. L’estudi de la BCT també apunta que la dona és la principal usuària de les activitats que acull l’espai.
En aquest sentit cal ressaltar que la presència femenina arriba a un 75,51 per cent de la participació en els clubs de lectura i en un 58, 24% en la resta d’activitats. La dona participa activament en els clubs de lectura de novel·la, teatre, Book-Club (club de lectura en anglès avançat) i en els tallers d’escriptura, i també ho fa sobretot en la presentació de llibres i xerrades i sortides culturals.
Per la seva banda, els homes són molt minoritaris en els clubs de lectura. En canvi sí que denoten més interès en activitats musicals i presentacions de llibres.
Per completar, la BCT va analitzar també el nombre d’autors i autores que van utilitzar la sala per presentar la seva obra durant 2018 i causalment han coincidit les dades en igualtat de condicions: 20 dones i 20 homes.
