Praga és una destinació recorrent per a molts terrassencs, força dels quals l’hem visitada més d’un cop. Tant si no hi hem anat mai com si hi repetim, sempre paga la pena recórrer-ne els carrers i carrerons sinuosos, (re)descobrir-la oblidant-nos de guies i mapes i deixar-nos perdre-hi per a assaborir-ne la màgia. Queda poc d’aquell ambient i dels aparadors que tant recordaven l’època comunista: a tots els efectes, fa anys que és una ciutat globalitzada, envaïda per les mateixes marques i franquícies de tota gran capital… Tot i així, fàcilment hi trobem l’esperit autòcton que ens deixarà encisats.
La capital de la República Txeca presumeix de centre històric, declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat des del 1992. Està plena de monuments que deixen la boca oberta, racons que esperen al visitant… És la ciutat de la música i de l’art, i diuen que s’hi fa la millor cervesa del món (hi ha més de 30 fàbriques a la ciutat). Volem encara més motius per a visitar-la? El seu atractiu la converteix en una de les capitals més populars d’Europa, més de 7,1 milions de turistes ho certifiquen anualment. És una autèntica meravella, tanmateix l’hem de compartir amb milers de persones que la volen gaudir, com nosaltres. Què hi farem!
El primer consell per a visitar-la és dur calçat còmode, ja que el centre històric és empedrat i et deixa esgotat al final del dia. El turista no pot deixar-hi escapar els tres atractius més imponents: el Castell, el citat casc històric i el Museu Jueu. Tot es troba a l’abast del passejant tot i que hi ha dues alternatives molt aconsellables: una travessia en vaixell pel riu Moldava o bé recórrer la ciutat amb bicicleta per a pedalejar entre els jardins i parcs que rodegen el centre i no perdre-hi l’alè.
Un símbol del país
Segons el Llibre Guinness dels Rècords, el Castell de Praga és el complex de castells contigus més gran del món, amb una superfície de gairebé 70.000 m² i també figura en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Es compon d’una col·lecció de palaus i esglésies de diferents estils arquitectònics, des de les restes d’edificis romànics del segle X fins a les modificacions gòtiques del segle XIV, amb unes últimes modificacions de finals del segle XX. És un símbol de l’antic estat txec i el monument històric nacional més significatiu. A més de ser la seu del cap d’estat (si hi oneja la bandera, vol dir que la màxima autoritat està present al país; si no ha fa, és possible que estigui visitant a Vladimir Putin, diuen les males llengües), el Castell de Praga és també el lloc on les joies de la corona es conserven junt amb valuoses relíquies cristianes, tresors d’art i documents històrics i on hi ha sepultats reis txecs.
El recinte del Castell inclou la catedral de Sant Vito (si pugem els 287 esglaons, la gran torre sud ofereix una vista única de la ciutat), l’antic palau reial, la Basílica de Sant Jordi i el carreró daurat, un petit carrer format per petites cases pintoresques adossades a la muralla gòtica del castell (al número 22 hi treballà Franz Kafka fa més de cent anys). L’entrada al complex és gratuïta, però caldrà pagar-hi un tiquet per a visitar-ne l’interior dels edificis així com el carreró, que trobareu ple de gom a gom si hi aneu en hora punta.
Baixant pels carrers de Malá Strana (el barri al qual pertany el Castell), travessarem l’icònic Pont de Carles i arribarem a la Ciutat Vella. Ho farem per una porta d’entrada, diuen que és la més bella porta gòtica del seu gènere a tot Europa; sense dubte, és imponent i icònica. En pocs minuts estarem a la imponent plaça central: només cal que ens en situem al mig i mirem els edificis que la rodegen, i assistirem a una classe magistral d’arquitectura. També hi contemplarem l’edifici històric de l’Ajuntament, amb la curiositat de veure com el rellotge astronòmic aplega cada hora a centenars d’encuriosits per a veure com es mouen els ninots que hi estan representats.
Ben a prop ens endinsarem a l’antic barri jueu; de fet s’hi conserven pocs monuments significatius perquè les autoritats locals van enderrocar-ne bona part a finals del segle XIX per a deixar-hi espai a carrers amples i edificis modernistes. Tot i això, el de Praga és un dels museus jueus més antics d’Europa.
Al centre de la col·lecció hi ha peces de sinagogues que havien estat enderrocades. El Museu Jueu Central es va convertir en un refugi segur per a objectes litúrgics, llibres i documents d’arxiu de les comunitats jueves desaparegudes durant la Segona Guerra Mundial.
La llegenda del Golem jueu
El visitant podrà admirar-hi la sinagoga vella nova, una de les més antigues conservades a Europa i una mina de llegendes, com la que diu que als altells encara hi ha dipositat el pols i els fragments del Golem, la criatura creada pel rabí Jehuda Löw per a protegir a la comunitat jueva de la ciutat. També cal destacar-ne la sinagoga de Pinkas, a les parets de les quals hi ha escrits els noms de les 80.000 habitants de Bohèmia i Moràvia que van morir a l’Holocaust. I, per suposat, l’antic cementiri on hi ha unes 12.000 tombes gòtiques, renaixentistes i barroques. Tot i la presència de milers de turistes, i la inevitable sensació de fer-hi de “guiri”, hom podrà gaudir de l’essència que desprèn Praga.
Indrets lluny de les masses
Si estem una mica tips de la massificació del centre i dels itineraris turístics, o bé volem evitar els espais on trobarem les botigues i franquícies que es reprodueixen a tot arreu, podem descobrir-ne d’altres indrets igualment magnífics. En són un bon exemple la torre de televisió Zizkov, amb un mirador de 360º i un cementiri jueu als peus; la torre Petrin al parc Letni, una estructura que imita la torre Eiffel a una escala d’1:5 i que també té un mirador; el jardí de Petrin, un oasi a tocar del centre; la sorprenent Dancing House, els arquitectes de la qual es van inspirar en els ballarins Fred Astaire i Ginger Rogers per a dissenyar-la… Sense oblidar la Galeria Nacional, la segona més gran d’Europa darrera del Louvre; els clubs de jazz o les cafeteries on degustar un bon cafè o la gran oferta de cerveses locals.
Hi ha qui defensa que Praga és una capital que es pot veure en un cap de setmana o durant un pont, no més. És cert, temps suficient per a visitar-ne els trets més turístics. Tanmateix, si volem assaborir-ne tot el que dona de si, mereixeria unes jornades més per a fer-la nostra i endur-nos-hi una empremta que serà impossible d’oblidar. Na shledanou! (fins aviat!)
