Justo Molinero (Còrdova, 1949) és un Déu molt radiofònic a l’espectacle que avui presenta, en una doble sessió (a les 17.30 i a les 21 hores), al Centre Cultural. El seu títol és “El hombre, la gran chapuza de Dios”, de José Ceneda, una obra de sainets sobre l’origen de l’ésser humà… i sobre com aquest va començar-se a tòrcer. “Només cal agafar un diari per comprovar-ho”, diu Molinero.
La seva dona, la seva cunyada i alguns locutors de Radio TeleTaxi, l’emissora que ell mateix va crear ja fa 35 anys, formen part de l’espectacle celestial que avui arriba a Terrassa. “El hombre, la gran chapuza de Dios” és la tercera obra de Justo Molinero y los Descastaos, una peculiar companyia teatral… I una il·lusió que Molinero ha acabat fent realitat.
Aquest ja és el tercer espectacle que representen, però potser encara hi haurà lectors que se sorprendran en saber que Justo Molinero també fa teatre…
Home, que quedi clar que jo no vinc a treure el lloc a ningú. Nosaltres fem ràdio, però els caps de setmana pugem a l’escenari per tractar que el públic rigui. A més, el teatre ens permet conèixer molts dels oients de la nostra emissora.
Havia fet teatre de jove?
Mai, però era una il·lusió que tenia ja de feia molt temps. Fins que un dia ens vam ajuntar un grup d’amics, va sortir el tema i els vaig preguntar..: “I si ho tiréssim endavant?”. El resultat és que ara ens ho passem de meravella.
L’home és realment un nyap, tal com diu el títol de l’obra?
Només cal agafar un diari i llegir-lo una mica per comprovar que sí… Nosaltres en traiem suc, d’això. A l’espectacle parlem de Caïm i Abel, de com se suposa que el món era perfecte fins que Eva va menjar una poma. Tot amb gags, amb sainets de vint minuts cadascun. També hi ha cant i, sobretot, molt d’humor. Volem que el públic s’ho passi bé, que ja convé tenint en compte com estan les coses…
Hi té lligams amb Terrassa?
Hi he vingut molts cops i molts oients de la ràdio ens truquen des de Terrassa.
També és una ciutat en què molts veïns van fer un dia, ja fa molts anys, el mateix camí que vostè… Va néixer a Villanueva de Córdoba, oi?
Sí, així és. I vaig arribar a Santa Coloma de Gramenet quan tenia 17 anys. Estava a punt de complir els 18. Vaig fer el mateix camí que molta gent de Terrassa, és clar. El de convertir aquesta terra també en la nostra pàtria, en la nostra terra estimada. I per tant ara ens sentim com uns catalans més. Jo dic que sóc català de Còrdova… Els catalans naixem on ens dóna la gana (riu…).
Radio TeleTaxi ha contribuït que els catalans d’arrels diverses es coneguin millor?
Penso que sí. Nosaltres ara, per exemple, estem comprovant com molt del públic que ve a veure’ns al teatre és catalanoparlant, d’arrels catalanes, per dir-ho així. Crec que és perquè moltes d’aquestes persones recorden l’època dels programes mítics de la ràdio d’abans, com aquell que es deia “De España para los españoles”, dels anys seixanta i setanta, en què sonaven moltes “coplas”, cançons que ara, quan els nostres oients les escolten, els porten un munt de records. A Radio TeleTaxi ens hem mantingut fidels a aquelles cançons.
Li pregunto ja pel “procés” o em dirà que és un tema que el cansa?
Sí que em cansa aquest tema, però alhora em té preocupat. Jo tinc molt clara una cosa, que nosaltres hem vingut aquí a complir la llei, no a fer-la.
En vàries ocasions, però, vostè ha manifestat, per dir-ho d’alguna manera, que se sent còmode amb el concepte del “dret a decidir”…
Amb el concepte sí que me’n sento, de còmode. Ara bé, amb la situació a la qual hem arribat, no. Que Catalunya té dret a decidir? Per suposat. Igual que el té Extremadura, França, Itàlia o qualsevol altre país. Un cop que es planteja el dret a decidir dels catalans, som-hi a lluitar per això! Però vol dir que hem donat passes endavant? Jo crec que no, que més aviat ha passat el contrari.
De tota manera, si a Catalunya hi hagués una majoria social a favor de la independència, l’Estat espanyol l’hauria de respectar?
Jo crec que Catalunya serà el que la majoria dels catalans vulgui. I s’ha de remar en aquesta direcció. I jo, a complir la llei, que a això he vingut.
Per cert, sap que des de Terrassa s’emet “Operación Triunfo”? Que el segueix, vostè, el programa?
Sí… M’encanten tots aquests programes on apareixen nous artistes, nous valors de la música…
I qui és el seu favorit?
Home, doncs aquesta noia…
L’Amaia, potser?
Sí, l’Amaia. Jo crec que és l’Amaia.
Vostè que està en contacte amb tants artistes sabrà quins hem de seguir amb atenció aquest 2018.
Hi ha un noi, l’Àlex Ortiz, que ve molt fort. És molt bo. Després hi ha el Paco Candela, amb el seu “cante”. I continuem amb els Ecos del Rocío. I després, a mi, ja m’encanten el Pablo Alborán, el Manuel Carrasco… Déu no m’ha donat facilitat per cantar però, d’olfacte per intuir el que pot ser un èxit, sí que n’he tingut sempre.
