És biòloga de professió i treballa en una empresa del sector farmacèutic. Natural de Sabadell, viu a Terrassa fa més d’un any i, el passat mes de març, va tenir una filla. Intenta, molt conscienciada en el que deixarem als que ens succeiran, viure sense plàstic, però sense mostrar-se radical amb els que no ho fan.
Com va començar a conscienciar-se que volia intentar viure sense plàstic?
Sóc biòloga i tot el tema dels animals i el medi ambient sempre m’ha interessat molt. Fa un any, quan ens vam mudar a Terrassa, vaig començar a preocupar-me una mica per aquests temes i pel que comprava. El març passat vaig tenir una nena i tot això m’ha fet conscienciar-m’hi més i estar més preocupada pel que deixarem als que després es quedaran aquí.
I quines són les mesures que està aplicant a la seva vida quotidiana, en aquest sentit?
Faig coses molt bàsiques, com dur bosses de tela. També compro molt a granel i, de canyetes de beure, en tinc unes d’acer inoxidable per evitar el plàstic. Si fem sopars a casa, els fem amb vaixella normal, no fem servir les de plàstic. Si vaig al mercat a comprar, carn o peix, porto els meus envasos i intento fer-ho així. A les grans superfícies costa més, però al mercat ho puc fer. A la feina tinc la meva tassa de cafè o l’ampolla d’aigua metàl·lica, i utilitzo draps de tela per embolicar l’entrepà.
No fa molt que va ser mare. En el sector dels estris per als nadons, la cosa es complica i costa trobar objectes sense plàstic.
Costa molt més. En el tema de cosmètica, fem servir sabons al tall, que són d’oli de coco i van molt bé. Quant als bolquers de tela, ho vam intentar però a la guarderia em van dir que era molt complicat. Però tinc molts drapets en comptes de tovalloletes.
Què li diuen en el seu entorn, família o amics? Els intenta dur al seu terreny?
Em donen suport però tampoc els burxo. La meva mare ara porta bosses i quan es fan festes es recorden de no posar plats de plàstic d’un sol ús.
I la gent, quan va a comprar, se la mira de manera diferent?
A vegades vaig a fruiteries i porto les meves bosses i la gent m’ho pregunta. Ara ja no, però, al principi, no és que fos vergonya, però em preguntaven com dient què fa aquesta? Jo faig la meva i ho explico si em pregunten, però no intento convèncer ningú. Em vaig interessar pel tema i cada vegada es va veient més. I es fan documentals i la gent els veu.
En el fons, amb mesures com anar a comprar el pa amb una bossa de tela, estem tornant a pràctiques del passat.
La meva àvia, si estigués aquí, pel que recordo, em diria que faig el mateix que feia ella. Comprar ecològic, fruites i verdures sense pesticides, és com era abans. El medi ambient no ho pot suportar i ens l’estem carregant.
Tornant a la seva filla, suposo que li preocupa que una gran majoria de joguines o estris destinats als més petits siguin de plàstic.
Intento que tingui coses de silicona i no de plàstic. El plàstic és molt barat i la veritat és que pots comprar un objecte per molt poc. Hi ha tendes, però, que cada vegada tenen més joguines de fusta. Ho trobo molt bé.
