Sóc de l’opinió que el cas de la incapacitat dels nostres representants municipals per elegir un càrrec tan rellevant com el del síndic local de greuges posa en evidència problemes molt més profunds que els estrictament lligats a aquesta figura. Encara més quan, fins a la retirada de l’anterior síndica, la senyora Isabel Marquès, el seu paper havia estat considerat modèlic per part del síndic de greuges, el senyor Rafael Ribó.
Ara, el problema és el sistema d’elecció, i ja en parlaré. Però tot es va encallar molt abans, forçant repetidament la pròrroga de l’anterior síndica, en condicions extremes, que feien molt difícil la seva tasca i portant-la a haver de renunciar a qualsevol futura reelecció gairebé per dignitat personal. I ara portem mesos i mesos amb el càrrec vacant i, per tant, amb les seves funcions en suspens. Per què havia de ser tan difícil aprovar un nou reglament, que ja estava fet, i elegir un síndic o renovar l’anterior, que havia treballat de manera tan satisfactòria? Com pot ser que després que tots els partits locals es posin sempre a la boca la seva voluntat de servei no siguin capaços de resoldre una qüestió tan fonamental a l’hora de protegir els drets dels terrassencs? Per què és tan difícil una cosa aparentment tan simple? Que sigui complicat resoldre el tema de l’aigua o el dels autobusos, passi. Però, per què no hi ha manera d’elegir un síndic de greuges quan fins i tot hi ha candidats disposats a ocupar-lo? La resposta a aquestes preguntes podria donar-nos un bon diagnòstic dels mals profunds del nostre Consistori municipal.
Ara el problema se centra en el procediment per elegir la persona. Tard o d’hora ens adonarem que això dels processos participatius no es pot aplicar a qualsevol decisió; que en casos en què és important la competència professional o la confiança no serveixen; que solen ser l’ocasió d’una fàcil manipulació perquè només hi participa una petitíssima part de la ciutadania amb interessos esbiaixats, o que una cosa és opinar -sovint sense prou fonament- i una altra decidir responsablement. En tot cas, la meva opinió és que càrrecs com aquest haurien de ser sotmesos a elecció democràtica coincidint amb les eleccions municipals que, per cert, haurien de distingir entre la representació dels partits i elecció directa de l’alcalde. I, si no s’elegeixen democràticament, llavors han de quedar sota la responsabilitat de la majoria de govern, amb una elecció directa i si pot ser de consens per tot el Consistori.
Però, com deia abans, em temo que el sistema d’elecció no és pas la causa sinó la demostració d’uns problemes més de fons. Per exemple, la d’uns nous estils de fer política cada vegada més marcats per la ideologia que per l’interès general. És a dir, per partits que aprofiten qualsevol presa de decisió -i la seva obstaculització i enquistament- per marcar perfil ideològic més enllà de la voluntat de resoldre-la. A nivell municipal, més que en cap d’altre, l’interès general i la resolució de problemes concrets de gestió demanen una actitud de diàleg i pacte que havia estat pròpia de temps anteriors però que alguns han substituït per una d’arrogància moral i confrontació oportunista. I, és cert, per voluntat -conscient o no- de la ciutadania. Però, sigui com sigui, és un estil que ho encalla tot i que fa un mal servei als ciutadans. Com exemplifica ara aquest anar posant obstacles a l’elecció del síndic local de greuges. A no ser, és clar, que de passada es busqui forçar l’elecció d’un candidat determinat…
