Japó està de moda. Des de fa un temps aquest país es perfila com un horitzó per als viatgers de tot el món, un destí que desperta interès i que cal conèixer en algun moment de la vida. De fet, el turisme espanyol augmenta cada any un 25 per cent. Així, el 2015 van ser 77.000 els espanyols que van viatjar al Japó, situant el nostre en el dinovè lloc de països emissors de turisme en aquesta nació asiàtica. Una xifra que resulta molt superior als 20.000 que van viatjar fa quatre anys i que s’espera que en els pròxims anys arribi als 100.000 viatgers, segons l’Oficina Nacional de Turisme Japonès (JNTO per les sigles en anglès).
I per què està de moda? Les seves ciutats d’avantguarda, l’atractiu de la seva cultura, els espectaculars paisatges, les ancestrals ciutats, els acolorits festivals, la variada gastronomia o la possibilitat de viatjar en el tren bala (Shinkansen) són només algunes raons -però més que suficients- per posar el Japó a la llista de destins que cal visitar.
No obstant això, també hi han ajudat altres factors no menys importants, com el fet que publicacions de renom internacional n’hagin començat a destacar el seu valor. Per exemple, la reconeguda revista de turisme Travel+Lesoure va anomenar Kioto com la millor ciutat per viatjar l’any 2014 i 2015; mentre que el World Economic Forum va ubicar en la novena posició el Japó com a país millor preparat per als turistes.
Cal tenir també en compte el fet que el Japó es comença a perfilar com una gran capital de la moda. Així ho explica Marta Mas, dissenyadora de 22 anys: “El motiu del meu interès cap a aquest país i cultura comença dins l’àmbit professional. Sóc dissenyadora i crec que, en aquest sentit, ells tenen una sensibilitat molt especial”.
Ni què dir dels Jocs Olímpics. La pròxima cita esportiva tindrà lloc el 2020 a Tòquio i això ha omplert la ciutat d’obrers i reformes. “Tòquio ho té tot. És una ciutat immensa, amb una diversitat enorme de barris, ambients i estils. És fabulosa i moderníssima. I ara plena d’obres perquè estan preparant els Jocs Olímpics”, explica Fúlvia Nicolàs, periodista que ha estat dues vegades al Japó.
Pot ser que sorprengui, però el Japó, a diferència del que pensem, és un país similar a Espanya pel que fa al cost de la vida. Fins i tot hi ha coses que resulten més barates, com per exemple el menjar. I hi ha moltes tendes de “100 yen shop” en les quals adquirir productes per quasi un euro (100 iens). A més, no existeix la cultura d’estafar el turista. “No hi ha picaresca ni engany, no t’enreden pel fet que siguis turista. Tampoc hi ha propines”, explica Fúlvia.
Com dèiem, menjar pot resultar molt barat. Es pot menjar un menú d’arròs amb curri i envinagrats per 5 euros. El que és més car és la carn i el que ja resulta prohibitiu és la fruita (tant, que és recurrent regalar-la com a quelcom especial). Hi ha llocs per menjar a tot arreu i tendes 24 hores a gairebé cada cantonada, on pots comprar per més o menys 1 euro (105 iens) un oniguiri (bola d’arròs farcida). I a cada restaurant serveixen aigua amb gel, i en els sushi i pasta solen tenir a més termos amb aigua calenta i matcha (pols de te verd). I tot això, de franc.
I si no tranquils, que el Japó es-tà replè de màquines expenedores. No només de begudes i menjar. També es poden trobar targetes SIM, entrades d’espectacles, joguines, bolquers i fins i tot calces usades (amb la fotografia de la dona que suposadament les va portar, una dedicatòria i la data de l’últim cop que les va rentar).
Grans contrastos
Quant als japonesos, tots els viatgers coincideixen: són gent extremadament respectuosa, disciplinada i molt educada. “Els costa molt dir-te que no, són hospitalaris i generosos i tenen moltes ganes de quedar bé amb tu. Et sents segur i ben tractat a tot arreu. Molt diferent d’aquí, que la gent estafa els turistes, el tracte al públic sol ser mal educat i les estafes i preses de pèl són habituals. Pobres, espero que s’ho prenguin com una co-sa exòtica”, comenta Fúlvia.
També en destaca la seva pulcritud i una higiene molt important. “D’aquí, la imatge tan recurrent dels japonesos amb la mascareta”, explica Marta Mas. Però no ho fan perquè no els contagiïs, sinó perquè són molt respectuosos i no volen contagiar-te res a tu.
Aquesta netedat també es pot veure en els banys públics, que són impecables. És un lloc que també cal visitar, ja que no només estan molt ben decorats sinó que hi ha un dels reis de la festa: el bany multifunció.
Això sí, un dels principals inconvenients és que gairebé ningú parla anglès. Pere Arch, un altre terrassenc que ha viatjat al Japó, explica que “és molt complicat comunicar-se. És impossible entendre una paraula de japonès i molt pocs parlen anglès”. Però, per sort, molts cartells, mapes i indicacions estan com a mínim en japonès i en anglès. I a les oficines de turisme i hotels en parlen una mica.
Els japonesos també destaquen per ser gent molt silenciosa. Tant, que està prohibit parlar per telèfon al metro. I tampoc es pot fumar pel carrer, quelcom que ha cridat l’atenció a tots els nostres viatgers terrassencs. Si bé, tenen llocs anomenats “smoking areas” per tot arreu i també es pot fumar en llocs condicionats d’hotels, supermercats, grans edificis, restaurants… Finalment, tots ells recomanen fervorosament viatjar al país i descobrir tot el que pot oferir, des dels seus paisatges fins a les seves extravagàncies. “Definitivament recomanaria anar al Japó almenys un cop a la vida –diu Mariona Font, de 20 anys. Es tracta d’un país completament diferent, on tot et ve de nou i et sorprèn: la gent, la manera de viure, la cultura i el pes de la religió. A més, els paisatges i els temples també són admirables.” Sembla que, de mica en mica, el Japó s’està convertint en la Meca dels occidentals.
