La setmana passada vam poder prendre consciència de la gravetat de la situació al nostre país de tota la xarxa de Rodalies. Un total de 126 incidències pendents de reparar per part d’Adif que provoquen l’atròfia del nostre sistema ferroviari i que repercuteixen únicament als usuaris, en la bona gent que es veuen abocats a arribar tard.
La puntualitat a Rodalies ha baixat del 94% al 86%, cosa que es deu, majoritàriament, a les limitacions de velocitat temporals que les línies ferroviàries sofreixen per culpa dels desperfectes en les vies. Uns desperfectes deguts a la reiterada manca d’inversions infraestructurals per part d’Adif. Dels 306 milions d’euros pactats l’any 2013 amb el govern central per a actuacions "prioritàries" a la xarxa, i que s’havien de dur a terme entre 2014 i 2016, només es troben en servei un 4% de les actuacions.
Com a resposta a aquesta situació, hem formulat un requeriment previ a Adif perquè dugui a terme les inversions que han de poder permetre posar la infraestructura ferroviària en les condicions adients perquè des de la Generalitat puguem prestar serveis ferroviaris amb fiabilitat. Això sols és un pas previ a la interposició d’un recurs contenciós-administratiu davant de l’Audiència Nacional.
No n’hi ha per menys. Sols l’R4 acumula un total de 20 punts foscos, amb una mitjana de retard d’un 14%. A Viladecavalls o a Vacarisses l’estat de la via és deplorable, comportant una important limitació temporal de velocitat.
En sóc plenament conscient: els dies que he d’anar al Parlament agafo el tren des de Terrassa com un usuari més. A mi, em toca ser el responsable del govern català de les infraestructures i de la mobilitat al nostre país; per això, viure l’experiència de milers d’usuaris em connecta amb aquesta dura realitat que és la situació del nostre sistema ferroviari.
En el trajecte en tren de Terrassa fins a Arc del Triomf tot transcorre amb normalitat fins que arribem a Cerdanyola del Vallès, on el tren va més a poc a poc o es para, perquè pot coincidir amb un tren de l’R7 que va cap a Cerdanyola – Universitat, i fins que no ha passat no es pot reprendre el trajecte. Quan arribem al nus ferroviari de Montcada Bifurcació, la freqüència de trens és molt alta, i només que un dels trens trigui més a marxar ja fa acumular més retards. Arribant a Sant Andreu Arenal ens poden parar a l’entrada de l’estació perquè hi ha maniobres per situar els trens cap a Cerdanyola Universitat. I a l’entrada d’Arc del Triomf trobem un altre nus amb la línia R1, que pot ser que surti al davant nostre. Tot plegat acaba comportant retards d’entre cinc i set minuts.
Per tot això, no deixarem de queixar-nos a Madrid, però el que realment volem és poder gestionar íntegrament el nostre sistema de Rodalies sense dependre d’uns compliments que no arriben mai. Volem ser-ne els únics responsables, perquè veiem com els serveis dels Ferrocarrils de la Generalitat funcionen molt bé.
Aquesta és la nostra posició i la nostra ferma voluntat. És el que ens cal per tenir un país plenament competitiu i que respongui a les necessitats de la seva gent.
L’autor és el conseller de Territori i Sostenibilitat
