Cada noche del 22 de junio, un grupo de miembros del Cercle de Joves de Perpinyà asciende a la cumbre de la montaña del Canigó para encender un fuego. Con él se prende la Flama del Canigó, símbolo de la pervivencia, la vitalidad y la unidad de la lengua catalana y su cultura. Las diversas réplicas de la antorcha visitan la tarde de la víspera de Sant Joan unas cuatrocientas localidades de los Països Catalans, y Terrassa, hoy, volvió a ser una de ellas. Procedente de Sant Cugat, la Flama del Canigó llegó a la ciudad a las cinco de la tarde, El Drak Baluk Astharot y los Diables de Ca N’Aurell la llevaron en cercavila hasta la Plaça Vella, donde se procedió al encendido del pebetero, y Xavi Ordeix, presidente de Òmnium Cultural de Terrassa leyó (sin micrófono) el "Missatge de la Flama 2016", escrito por Andreu Carranza (el mismo texto se lee en todas las localidades que acogen actos)."El fuego que desde el Canigó hace cincuenta años que atraviesa los Pirineos nos trae una llama que hemos de conservar viva durante este próximo año. La necesitaremos en el invierno que se acerca, porque es todo un pueblo el que se ha puesto a caminar", señala el manifiesto. "El futuro está en nuestra manos porque somos conscientes del pasado, y conmemoramos las vidas de catalanes y catalanas como Muriel Casals, que dedicaron una parte muy importante de su vida a avivar la llama del país con su aliento de unidad y esperanza". Tras la lectura, el concejal de Cultura, Jordi Flores, agradeció a Òmnium Cultural de Terrassa la continuidad en su labor de traer la Flama del Canigó a la ciudad, cada 23 de junio. El grupo musical de Diables de Ca N’Aurell interpretó "Els Segadors", y los bailes del Drac Baluk dieron acabado el acto en la Plaça Vella.
La programación de la Flama del Canigó en Terrassa, organizada por Òmnium y La Xemeneia, continúa por la noche en el Pla de la Font de l’Apotecari. 120 personas se habían inscrito esta mañana en la cena popular, tras la cual el fuego de la Flama del Canigó debe encender la primera hoguera. A las 10.30 de la noche estaba previsto el inicio una verbena musical, con las actuaciones de los grupos Arreplegats y Ninja Pastori, y una sesión del dj Eficaz, que prolongará esta "Diada dels Països Catalans" en Terrassa hasta las tres de la madrugada.
EL MENSAJE DE LA FLAMA DEL CANIGÓ 2016
"Vivim un temps de trànsit. Un ritual fortament arrelat a la nostra tradició, que ha activat algun ressort secret de la consciència col·lectiva del nostre poble. I és precisament en aquestes èpoques de canvi profund, de renovació, quan els elements simbòlics adquireixen un protagonisme especial. La flama del Canigó és un dels símbols que més ens representa i ens uneix en aquests temps. Enguany la foguera de Sant Joan no cremarà només les andròmines, els mobles vells i la paperassa de les golfes. El foc que des del Canigó fa 50 anys travessa els Pirineus ens portarà una flama que hem de conservar viva durant aquest proper any. La necessitarem durant l´hivern que s´acosta, perquè és tot un poble el que s´ha posat a caminar, definitivament, amb un repte immens. No hi ha marxa enrere. Les torxes amb la flama de Canigó han d´il·luminar el camí, i també han d´escalfar-nos enmig dels temporals de pedra, pluja, neu i vent. És el foc el que ha d´unir-nos encara més amb les nostres diferències.
El proper solstici d´estiu, el del 2017, quan la flama baixi renovada del Canigó, es complirà tot just el termini. Res podrà ser igual que abans. El futur és a les nostres mans perquè som conscients del passat, i commemorem les vides de catalans i catalanes com la Muriel Casals que van dedicar una part molt important de la seva existència a avivar la flama del país amb el seu alè d´unitat i esperança. En aquest temps de traspàs, evoquem el gran poema èpic Canigó, de Jacint Verdaguer, com a símbol del foc de la paraula que ens uneix com a poble.
Amb els aires d´aquesta segona renaixença que estem vivint celebrem aquesta diada amb unes corrandes populars sense retorn.
LA FLAMA
Quatre rius del Pirineu baixen furients,
carregats d´aigua encesa del Canigó.
Corriols, afraus, gorges i torrents,
escampen les brases per la nació.
Ardents afluents arriben a l´Ebre,
on cada solstici està esperant
la barca que porta les quatre torxes,
de Fraga, Maó, Salses i Guardamar.
Al mig de les fites d´aquesta terra,
encendrem les fogueres de Sant Joan.
Desperten fades del riu i la serra,
que aviven els cors de tots els catalans:
«Espurnes de la nit, danseu fins l´alba,
el sol de llibertat és vostra flama!»
Andreu Carranza Font
