Moya, de 52 anys, acaba de ser reelegit com a president del Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils de Terrassa i Comarca, adscrit a la patronal Cecot. Una responsabilitat que ostenta de forma ininterrompuda des de l’any 1999. El gremi complirà quaranta anys el 2017. Destaca la seva lluita contra l’intrusisme.
Satisfet per la reelecció com a màxim responsable del gremi?
Sí. El cert és que jo tinc moltes ganes de seguir endavant i treballar pel gremi, format per 380 professionals. Val a dir que som l’únic gremi vinculat a la Cecot que no ha perdut associats en els darrers anys, molt marcats per la crisi.
Un dels afers en els quals estan treballant més és evitar la proliferació de tallers il·legals. Com actuen contra l’intrusisme?
Hem fet una sèrie de denúncies a l’administració, setze en els primers mesos d’aquest any a Terrassa i comarca. Quan sabem d’algú que està treballant de forma il·lícita, el primer pas és informar-lo. Després, la nostra voluntat és la de facilitar-li tots els tràmits per tal que es posi al dia i es legalitzi. Però si, finalment, aquell mecànic no vol superar els requisits per mantenir-se en la legalitat, llavors el gremi el denuncia davant l’Ajuntament corresponent. I si detectem, a més, que hi pot haver una infracció mediambiental, per manca del tractament adequat dels residus que genera l’activitat d’aquell taller, també ho notifiquem al Seprona, el Servei de Protecció de la Natura, per tal que prengui les mesures oportunes.
Aquest procediment és realment efectiu?
Sí, aquest any ja portem una denúncia a un taller il·legal que ha comportat la imposició d’una multa de 6.000 euros i una ordre de tancament. Una mostra de la validesa de la nostra campanya.
Que per ara, doncs, està donant bons resultats…
Sí, però que quedi clar que el nostre objectiu no és que no puguin obrir o seguir amb el seu negoci. Nosaltres recolzem els emprenedors, encara que no a qualsevol preu. La competència és bona i necessària, però sempre ha de ser legal. Només denunciem una activitat si els seus impulsors mostren la voluntat de no legalitzar-la.
D’altra banda, el gremi ha fet públiques les seves discrepàncies amb les companyies asseguradores a l’hora d’avaluar la cobertura pels danys soferts per un vehicle a causa d’un accident.
Les asseguradores apliquen avui un barem de preus tan ajustat, que fa quinze anys no es feia servir i hi ha un factor multiplicatiu del nostre preu que ara no es dóna. Ens trobem, doncs, en dues situacions. O perd el taller o ho paga el client. Nosaltres anem aguantant com podem, però com que els costos han anat augmentant arriba un moment en el qual la situació es fa insostenible. La pèrdua en relació al nostre marge ja no ens és assumible.
Com diu vostè, en aquesta situació, qui pot perdre més és el client.
I nosaltres no volem que el client, que és qui ens porta el seu vehicle perquè el reparem, es trobi amb un foc creuat entre el taller i la companyia asseguradora, a la qual sempre li facilitem la seva feina, òbviament. Però les asseguradores collen molt els preus i la situació entre elles i nosaltres es pot trencar.
Aquesta situació, com es pot solucionar?
Amb diàleg, però no és fàcil. Les companyies d’assegurances no ens acaben d’escoltar, i així portem anys i anys. Si sumes el cost d’una reparació i el fet de deixar-li al client mentrestant un cotxe de cortesia, més el rentat del vehicle, arribem a un punt que no és rendible. Com a gremi hem arribat a un conveni amb un despatx d’advocats i un pèrit per fer una valoració paral·lela dels sinistres, sense cap cost addicional per al client, per dur a terme les tramitacions corresponents. És a dir, tenir una segona opinió.
Mentrestant, el gremi ha impulsat de nou la seva campanya anual d’estiu per recordar als conductors la necessitat de revisar el vehicle abans de marxar de vacances.
Volem transmetre professionalitat. Avui en dia, els espais entre revisions s’allarguen cada vegada més i durant aquests períodes les rodes del cotxe perden aire, els nivells baixen i certs elements s’han evaporat. És cert que molts automòbils porten uns sensors que avisen el conductor de quan falta oli o aigua, però això no vol dir que no s’hagi de fer un manteniment mínim perquè d’altres encara porten la vareta d’oli de tota la vida al motor. Per exemple, mirar la pressió dels neumàtics cada trimestre és molt recomanable, i això als tallers ho fem gratis. I aprofitant aquesta petita visita podem donar una ullada als aspectes bàsics del motor i dir-li a l’usuari si li cal o no alguna millora.
Com es troba avui el sector dels tallers de cotxes?
El sector està sostingut. Un bon indicador d’això és la sol·licitud de mà d’obra, que s’incrementa, tot i que amb lentitud. El sector de l’automòbil ha dut a terme grans esforços per millorar i que l’impacte en el medi ambient sigui el menor possible. I ha d’incrementar-se l’educació dels conductors. Hem de canviar: hem de ser tots més educats, tenir més disciplina, respectar els altres, no estar pendents només del que tenim al davant, sinó també del que succeeix al voltant.
Reelegit per unanimitat
La junta del gremi que presideix Pasqual Moya està formada per Joan Berenguer com a vicepresident, el secretari és Àlex Vert i Sebastià Ventayol n’és el tresorer, mentre que Pere Esteve, Manuel Restoy i Miguel Méndez en són els vocals. La candidatura de Moya va ser elegida per unanimitat en el decurs d’una assemblea a la qual van assistir representants de més de cinquanta tallers. Uns tallers agremiats que continuaran comptant amb Emili López com a assessor per tal de resoldre els seus dubtes o recolzar les gestions necessàries de cada dia, i també amb Sònia Díaz com a assessora comercial. Per últim, Pasqual Moya té previst fer noves incorporacions a la junta amb l’objectiu d’aportar nous punts de vista a la gestió del gremi de tallers.
