Miquel Viñas és coordinador de la inspecció educativa a Terrassa, 62 anys
Per què es va declarar objector?
Ho vaig fer el Nadal del 1975, un mes després de la mort del dictador. En aquell moment el dret a l’objecció de consciència no estava reconegut i nosaltres, de manera col·lectiva, vam aplicar el principi d’en Gandhi: posar en pràctica allò que reclames. A mi i altres quatre companys, ens van empresonar el 8 de febrer de 1976, primer a la presó Model i, després, al castell militar de Figueres. Vaig ser jutjat en consell de guerra el 15 de juliol de 1976 i condemnat a 4 anys de presó. Per sort no hi vaig anar gràcies a l’amnistia general.
Eren minoritaris a Terrassa?
El pacifisme, l’antimilitarisme i la no violència militant eren minoritaris. Malgrat tot, la gran majoria de demòcrates compartien el dret a l’objecció de consciència al servei militar. Nosaltres no érem gent aïllada i formàvem part d’un ampli front polític de Terrassa en contra de la dictadura i érem actius.
Com va viure aquesta etapa?
Va ser apassionant, plena d’esperances i amb un alt grau de compromís. Vam formar un moviment col·lectiu que s’oposà a poders fàctics molt potents. Era un moment de moltes incerteses, de repressió i de por. Molta gent hi va deixar la pell i molts objectors, i molts d’altres, sofriren la presó i maltractaments psicològics i físics i amb conseqüències directes a l’entorn familiar més proper.
Hauria actuat d’altra manera?
Ho tornaria a fer, però no tot van ser flors i violes. Pel que fa al moviment d’objecció crec que vam encertar l’estratègia d’unir la nostra lluita a la de la lluita per la democràcia. Els resultats posteriors que va portar a més d’un milió d’objectors avalen l’acció presa i que no era un sentiment minoritari per la democràcia. El fet positiu que la mili no sigui obligatòria només és un petit graó per a un món en pau. Com dèiem; si vols la pau treballa per la justícia.
