“Tenir més fills no ha de ser motiu de discriminació o penalització a la societat”, defensen des de Famílies Nombroses de Catalunya (Fanoc), una associació que a Terrassa està representada per l’Emma Sànchez. Aquesta mare de quatre fills (Laura, de 20 anys, i tres nois, Ferran, de 18; Martí, de 17, i l’últim, el Ricard, de 12) és la delegada de Fanoc a la ciutat des del 2001. La seva funció és donar a conèixer l’entitat i ajudar a estar informats als associats, que són el 5% de famílies nombroses de Terrassa. La principal tasca de les delegacions és ampliar la base social de Fanoc “per tenir més força i fer pressió davant les administracions públiques en diverses fites, com és el cas de la nostra protesta davant la reducció de la bonificació de l’IBI que ha fet l’Ajuntament de Terrassa”.
De cara al Dia Internacional de la Família la Fanoc fa campanya per reivindicar la reducció del preu dels bolquers. “No és just pagar un IVA de luxe en els bolquers dels nens quan els d’adults tenen un IVA reduït perquè es consideren sanitaris. És que els nadons poden triar fer-los servir?”, lamenta l’Emma Sànchez. “A més de no construir-se habitatges de protecció oficial aptes per a grans famílies també se’ns penalitza en consums bàsics de la llar… La llista és llarga. Estem a la cua d’Europa.”
Saber afrontar les rutines
Amb quatre fills, ara ja adolescents, l’Emma i el seu marit, el Jaume, miren enrere i veuen que tenir família nombrosa no és tan difícil. “La vida és complicada per a tothom. Tot depèn de com l’afrontem cada dia”, comenta. “Quan eren petits era més una feina d’intendència, neteja, menjars, recollida de l’escola, extraescolars, sortir amb els nens al parc, fer deures… Ara, ja grans, és més d’estar tot el dia pactant, d’intentar inculcar responsabilitats, esforç, implicacions. Vaja, de fer que estiguin preparats per viure en aquest món i siguin feliços!”, afegeix. “Fer tot això amb el pare i jo treballant no ha estat fàcil però sí molt divertit i enriquidor. Tenir una professió liberal i ser autònoma m’han facilitat molt les coses. He passat moltes hores treballant quan ells dormien però un cop s’han fet grans tot s’ha normalitzat.”
Ara els grans estudien, fan classes particulars, de cangurs d’altres i s’ocupen del petit. “Arribes a casa plena de vida i et fa canviar d’humor si has passat un mal dia.” El moment més màgic, l’hora del sopar. “Mirem de no faltar-hi mai!”
