Anna Riera és una matadeperenca de 18 anys que estudia 1r de Psicologia. Fa uns mesos va aconseguir que Inditex retirés uns maniquins esquelètics i ara demana que a les botigues es trobin talles més grans que la 44. Aquesta jove s´ha marcat com a objectiu acabar amb els estereotips de bellesa imposats que provoquen en les adolescents complexos amb el seu cos.
La primera campanya que va realitzar va ser perquè Inditex retirés uns maniquins de la botiga Lefties. Què la va portar a endegar aquell projecte?
Altres vegades ja m´havia fixat en aquests maniquins però tampoc en feia massa cas perquè havia arribat a pensar que el problema el tenia jo i que els aparadors reflectien el que havia de ser. Però amb el temps canvies, i una tarda quan anava a treballar vaig veure aquells maniquins amb unes cames quasi tan primes com els meus braços. Em vaig indignar i vaig començar a pensar a fer alguna cosa. Vaig conèixer l´existència de Change.org i vaig provar-ho.
Com va respondre Inditex?
Al principi res. Però quan la campanya es va fer viral va contestar a Change.org per dir que aquells maniquins estaven descatalogats, que no complien els seus cànons de bellesa i que per tant els canviarien immediatament.
I ha passat per davant de la botiga per comprovar-ho?
He vist que els han canviat. Continuen sent maniquins molt prims, però almenys ja no és allò que semblava anorèxic.
Com ha viscut que la seva iniciativa hagi tingut tant d´èxit?
Aquí està el tema. Jo vaig fer la petició en principi per a la gent de Terrassa, però no pensava que això arribaria tan lluny. I, és clar, em sap greu que hi hagi tanta gent que s´hagi sentit identificada i que em doni la raó. Però d´altra banda m´alegro molt que s´hagi pogut fer i per a mi és com una mica un somni, perquè tant ara com quan hagi acabat la carrera vull aconseguir canviar aquest tipus de coses.
Seguint amb les campanyes, fa uns mesos n´ha iniciat una a la mateixa plataforma per demanar que ofereixin talles grans.
De fet va ser Change.org que es va posar en contacte amb mi perquè iniciés aquesta petició dirigida a Zara. Es tracta que augmenti les talles i no es quedi en la 42. Per a mi les talles normals van de la 32 a la 42, i a més si no estem acostumats a trobar talles grans a les botigues, s´estigmatitza les persones que les usen, se´n crea una imatge negativa. I també és important eliminar la idea que una talla 42 és gran, perquè és ben normal.
Quines són les talles considerades grans?
Crec que a partir de la 44, però penso que és una talla real, que utilitza gent que no té problemes de sobrepès. Per a mi les talles grans serien les que usen les persones amb aquest tipus de problemes, igual que les massa petites.
Comentava d´integrar les talles grans a la mateixa botiga. Fa referència a la iniciativa de Mango i la seva botiga Violeta?
Sí. A veure, està bé que pensin en dones amb talles més grans però segueix sent molt discriminatori. M´imagino havent d´anar a una botiga diferent, que a més és més cara, per trobar la roba. I, tot i que ofereixin talles fins a la 52, les models duen la 42.
Què creu que és necessari perquè Zara en faci cas?
Més que les signatures que s´aconsegueixin, el que cal és repercussió. Hi ha peticions que tenen mil firmants i ja aconsegueixen el canvi i d´altres, 200.000, i no fan res. Cal per tant que es faci viral.
I com va de moment?
Ara està una mica aturat. Per això estic pensant a fer altres coses per donar-li una empenta i que no es quedi aquí. En principi vull fer una pàgina a Facebook on la gent pugui compartir experiències, campanyes per promoure l´autoestima, criticar els esterotips…
Si aquesta darrera campanya té èxit, pensa fer-ne més?
No ho sé. Potser a Change.org no, però m´agradaria intentar fer alguna cosa perquè en un futur la gent estigui més educada. Que entengui que, si un maniquí està molt prim, el problema no és seu sinó de la botiga.
Comentava que ha viscut de prop casos de trastorns alimentaris.
Tinc amigues i gent coneguda que n´han patit. Potser seran una desena. I vist des de fora es fa molt dur perquè veus com una persona s´estanca en la seva vida i no aconsegueix veure res més que el seu físic. És trist perquè a la vida hi ha moltes coses per gaudir i s´han d´adonar que elles són molt més que físic.
I, vostè, ha tingut algun problema o complex amb el seu cos?
Si, sobretot amb les meves cames. Pensava que havien de ser més primes i estar separades. Fins que t´adones que si tens cames és per caminar i ja està.
Han estat les seves experiències personals les que l´han dut a fer aquestes campanyes?
Totalment. Abans del cas dels maniquins ja feia temps que deia a les meves amigues que volia fer alguna cosa perquè les futures generacions no pateixin el que hem patit nosaltres.
Què diria als joves que pateixen complexos amb el seu cos?
Que s´estimin més. Ja sé que és molt fàcil dir-ho però en el fons has de veure que una persona acaba agradant per la personalitat i no pel físic.
Ens podria donar algun consell als ciutadans per aconseguir canviar aquests cànons de bellesa?
Diria que no es conformin i que si alguna cosa no els sembla bé intentin canviar-la, encara que sigui amb petites accions. Que tots junts ho reivindiquem i no esperem que siguin els altres els que facin el canvi per nosaltres.
