L’arròs, quant als seus orígens i a com es va anar expandint a través de tot el món, fascina experts i persones interessades en l’alimentació i la seva història. D’entrada, i com ha succeït amb molt bona part dels productes del menjar, val a dir que l’arròs s’ha estès arreu com a resultat de les migracions i les diferents conteses bèl·liques que han marcat el decurs dels segles.
Hi ha diverses versions sobre l’inici del conreu de l’arròs. La més plausible el situa aproximadament a uns set mil anys enrere, al Sud-est Asiàtic. Així, en aquesta zona, diversos van ser els països pioners en la dedicació a l’arròs, com ara la Xina, Cambodja, Vietnam i l’Índia. Més endavant, i dintre de l’àmbit asiàtic, altres van adoptar-ne la seva elaboració. És el cas de Corea, Japó, Pakistan, Sri Lanka, Indonèsia i les Filipines.
Passats uns segles, al voltant de l’any 800 a.C., l’arròs procedent de les contrades asiàtiques va exportar-se a l’Orient i l’Europa meridional. En concret, a Espanya va arribar en els temps de la conquesta musulmana de la Península Ibèrica. Després es va propagar cap a llocs com Itàlia o França. En definitiva, l’arròs va convertir-se, a partir aproximadament del segle XV, en el que és avui també: un aliment universal molt apreciat.
Un vaixell de Madagascar
Als Estats Units, l’arròs va arribar en primer lloc a Carolina del Nord, diuen que en un vaixell procedent de Madagascar. D’altra banda, els conqueridors espanyols van tenir també un paper important en la cronologia de la implantació de l’arròs, atès que van ser ells els que van portar-lo a Amèrica del Sud. Va ser a principis del segle XVIII.
El cert és que el llegat dels àrabs encara és vigent pel que fa al conreu de l’arròs. Les seves tècniques de reg han sobreviscut. Fins i tot existeixen administracions que han creat un govern comunal per als drets de l’aigua, com el denominat tribunal de les aigües. A més, s’han fundat sindicats de regants escollits pels arrossers. Aquestes entitats administren el reg de cada zona, basant-se en un repartiment rotatiu igualitari. Aquest és un sistema que van introduir precisament els àrabs.
En definitiva, la història de l’arròs explica en bona part l’evolució de la humanitat, tant des d’un vessant merament social i demogràfic com també de planificació dels recursos econòmics.
Fonamental en la dieta
És obvi que, avui en dia, l’arròs s’ha tornat imprescindible en la nostra dieta de cada dia. És el cereal més consumit al món després del blat i aporta a la població mundial més de la meitat de les calories que formen part de la seva alimentació. L’arròs procedeix d’Àsia, precisament la zona del planeta a on constitueix l’aliment més paradigmàtic. Amb el gran consum d’arròs hi té a veure també el fet de la seva fàcil preparació, el seu sabor deliciós i les múltiples formes de servir-lo a taula.
