Felipe Hernández és president de l’Associació gitana Caló Calí de Terrassa
Quan va arribar a Terrassa?
Als anys 70 amb tota la meva família, que venia a buscar feina.
S’hi sent integrat?
Sí que m’hi sento.
Creu que hi ha moltes diferències entre el col·lectiu gitano i el paio aquí, a Terrassa?
Un gitano no renunciarà mai a les seves arrels ni a qui és, i per tant les diferències seguiran existint. I els prejudicis, encara que actualment siguin invisibles perquè la societat és molt hipòcrita, hi són.
Què pot fer Terrassa per millorar el benestar de la comunitat?
En els temps en què estem no es pot demanar massa, però sí que demanaríem recursos per millorar el nivell educatiu i que els nostres joves poguessin tenir una bona formació per accedir a millors treballs.
Cap a on li agradaria avançar?
Ens agradaria arribar a tenir un millor benestar per a la comunitat. I això passa per tenir accés a una formació laboral que els permeti accedir a carreres universitàries. Volem igualtat d’oportunitats.
Quins són els valors més importants per a vostès?
La família està per sobre de tot. Només cal veure un malalt en un hospital. Els gitanos podrem ser 15 o 20 fent una visita. Els terrassencs sereu un o dos. I nosaltres no portarem les persones grans a una residència, perquè on estaran millor que a casa seva envoltades de qui més les estima?
I la religió?
També és molt important, és un altre dels pilars de la nostra cultura. Nosaltres som evangelistes, el que vol dir que creiem en una religió que no se sotmet a cap interpretació, sinó que es basa en la fe.
Quin és el paper de la dona a la comunitat?
Fent un símil, si Catalunya és el motor d’Espanya, la dona ho és de la comunitat gitana. I, si ella camina més ràpid, la nostra societat també. Tot i que és cert que a vegades hi ha portes que es volen tancar. Però la força de les dones és tan gran que fa possible el canvi. Són les primeres a portar la transformació i arrosseguen la resta; prenen la iniciativa.
