A.G. és una dona de 44 anys que en fa 35 que viu a Terrassa
Se sent integrada?
Del tot. A més a més em sento molt acompanyada perquè els meus pares viuen al bloc del costat i els meus germans també estan molt a prop.
Té fills?
Tres nois i una noia. El primer, el vaig tenir amb 21 anys i ara ell en té 23, i ja està casat i amb una nena de 3 anys. El segon en té 20, també casat i amb una filla que va tenir ara al març. Després ve la noia, de 18 anys, i finalment el petit, d´11.
Estudien o treballen?
Els dos grans i la nena no estudien. Van anar a l´escola els anys obligatoris i ja ho van deixar. Els nois treballen amb mi al mercat i la noia no fa res, perquè no troba feina. I el petit va a l´escola.
I quin és el paper de la dona en la seva comunitat?
L´home és el rei de la casa però la dona està molt valorada. Tot i que ella ha d´atendre totes les necessitats del marit i tenir-lo content, un matrimoni ben avingut és molt feliç. I és que això és una tradició, t´han educat així i per tant creus en això, t´hi acostumes. A més el divorci no existeix, només en casos molt extrems et separes, perquè si et cases és per a tota la vida.
La tradició i els costums, per tant, són molt importants.
Moltíssim. Has de tenir ben atès el marit, cuidar la família i ser conscient que si hi ha un problema ha de ser el marit qui el solucioni. I la dona porta la casa.
Canviaria alguna cosa de la seva cultura?
En absolut. Sóc molt “chapada a la antigua”. De fet, tants avenços en el paper de la dona no m´agraden. Sí que em sembla bé que tingui la seva llibertat per treballar però no m´agrada que perdin els costums.
Costums com la festa, el ball, la música… És una part fonamental de la vostra manera de viure?
Del tot. Gaudim molt amb tot això perquè ens permet estar amb la gent, parlar, reunir-nos amb la família… Ho vivim molt. Ens serveix per unir-nos. I és que la família ens dóna la felicitat.
