Marta Carreras, 30 anys. Periodista. Actualment treballa a Catalunya Ràdio i a TV3.
Com definiria el periodisme esportiu?
Com a periodisme, sobretot perquè permet fer una cosa tan bàsica de la professió com és veure i explicar. Almenys en el meu cas, perquè a vegades s’acosta perillosament al “hooliganisme”.
Ha evolucionat molt des que l’estudiava?
El que ha canviat més és l’accessibilitat als protagonistes. Quan vaig començar, fa 7 anys, m’asseia al costat de la banqueta i viatjava amb el primer equip del Barça. Ara haig d’anar pel meu compte. He llegit cròniques on s’explica que als anys 50 es pagava als periodistes per viatjar amb l’equip!
Què significa poder dedicar-s’hi?
Una satisfacció absoluta, ja que faig el que m’agrada. No m’imaginava una vida tan poc rutinària. De fet, a vegades tinc la sensació que no treballo sinó que visc.
Quina va ser la seva trajectòria abans d’arribar a la “Transmissió d’en Puyal”?
Vaig començar a Matadepera Ràdio; més tard vaig anar a la ràdio de Sabadell i a la televisió d’aquí Terrassa. Fins que abans d’acabar la carrera vaig fer les proves per a la “TdP” i em van agafar.
Quins records té dels inicis?
Recordo tenir molta inseguretat però a la vegada sentir-me molt privilegiada.
Fer futbol amb el Joaquim Maria Puyal és un somni fet realitat?
És una cosa amb què em vaig trobar però ha estat el millor que em podia passar a la meva carrera. És increïble tot el que el Puyal m’ha ensenyat.
Què destacaria del treball que du a terme a TV3?
M’ha donat l’oportunitat de tractar temes que no tenen res a veure amb els esports i tenir una porta oberta a una altra part del periodisme.
Ha estat difícil arribar fins a on és?
He estat una privilegiada perquè he tingut molta sort, però també m’ho he treballat molt.
