Àngel Cárceles. Retransmet handbol femení a teledeporte.
Com definiria el periodisme esportiu?
Partiria de la definició genèrica d’Scalfari, que va dir que el periodisme és “explicar a la gent el que passa a la gent”. I en periodisme esportiu doncs són coses que passen a gent de l’esport explicades per a tot el públic. I canviarà la manera de fer-ho segons el mitjà per al qual treballis.
Quines qualitats ha de tenir un bon periodista esportiu?
Una molt important que vaig aprendre quan vaig començar és que cal tenir contactes. I també calen ganes de voler treballar, creient-se que un val i que ho pot fer.
Ha canviat molt en les últimes dècades aquest periodisme?
Moltíssim. Però perquè s’ha hagut d’adaptar a les condicions del país. Els mitjans de comunicació no són aliens al món que els envolta, i la crisi s’ha notat. Els periodistes ara són més de taula que de terreny, perquè ara s’avaluen els costos per sobre de la informació. I també les noves tecnologies han fet que canviï la manera de fer i abordar la informació.
Ha tingut algun referent?
Sempre he volgut ser periodista esportiu i he escoltat molt la ràdio i en especial els partits del Barça. El meu referent, per tant, ha estat el Joaquim Maria Puyal.
L’esport ha estat sempre la seva passió?
Tota la vida. Jo tenia molt clar que si em dedicava al periodisme seria al periodisme esportiu. Tot i que l’ “ABC” del periodisme és el mateix a qualsevol àmbit. En aquest sentit em va servir molt treballar en els mitjans municipals i obrir l’espectre.
Què ha significat per a vostè dedicar-se al que més li agrada?
Sobretot realització personal. Quan persegueixes fer d’una professió la teva vida i ho aconsegueixes et sents realitzat. Tot i que abans era més fàcil poder entrar en el món laboral que ara, perquè tothom et volia de pràctiques perquè treballaves gratuïtament.
