El concepte de psicomotricitat està associat a diverses facultats sensoriomotrius, emocionals i cognitives de la persona que li permeten exercir-se amb èxit dins d’un context. Adquireix gran importància durant els primers anys de vida de l’individu, ja que és quan el cervell té més plasticitat i aquest aprèn sobre tot el que l’envolta. La psicomotricitat afavoreix el desenvolupament intel·lectual i afectiu de la persona.
El concepte de psicomotricitat no esta clarament definit , doncs amb el pas del temps es van incorporant més activitats i es va estenent a nous camps. Així ho afirma el portal guiainfantil.com, que apunta que si bé al principi la psicomotricitat era un conjunt d’exercicis utilitzats per corregir alguna dificultat o discapacitat, avui en dia ocupa un lloc destacat en l’educació infantil, sobretot en els primers anys de la infància.
I és que durant els primers 6 anys de vida és quan existeix major plasticitat del cervell i quan es realitzen les connexions neuronals. Per això, és molt important que durant aquesta etapa els nens es moguin tant com sigui possible. La psicomotricitat afavoreix el desenvolupament integral, ajudant a expressar les emocions a través del cos i considerant en el nen el seu aspecte afectiu, social, intel·lectual i motriu. És a dir, ajuda a madurar tant a nivell intel·lectual com afectiu.
Aprenentatge constant
La psicomotricitat és una àrea del coneixement que pretén desenvolupar les capacitats de l’individu utilitzant el moviment i l’acció. Aquí, l’escola hi juga un paper essencial, ja que els educadors faciliten als petits la assimilació de totes les vivències que tindrà durant els primers anys. Els nens són com esponges, que absorbeixen tot el que veuen, viuen, senten. Qualsevol circumstancia por servir per aprendre i s’ha de saber canalitzar.
Per això, la psicomotricitat proposa construir un espai relacional a l’escola adequat per a l’adquisició de tots aquests aprenentatges (social, afectiu, intel·lectual i motriu). Una de les millors maneres de treballar en educació infantil es utilitzant el joc. Saltant, corrent, jugant a pilota o manipulant objectes els més petits adquireixen consciència del seu cos i d’una forma intuïtiva, quasi sense adonar-se’n, aprenen coneixements.
I és que la psicomotricitat permet al nen explorar i investigar, superar i transformar situacions de conflicte, relacionar-se amb els altres i amb el seu entorn, gaudir del joc en grup i expressar-se amb llibertat.
Els beneficis d’aquest coneixement en nens de fins a sis anys son diversos, ja que li permeten adquirir el control de diverses coordinacions motores, controlar la respiració, aprendre a orientar-se en l’espai i en el temps, desenvolupar el ritme, millorar la creativitat i la memòria o aprendre a discriminar formes, colors i mides, entre altres.
Diverses utilitats
El terme psicomotricitat es divideix en dues parts: la motriu i el psiquisme, que constitueixen el procés de desenvolupament integral de la persona. La paraula motriu es refereix al moviment, mentre que psico determina l’activitat psíquica -en dos fases: la socioafectiva i la cognitiva-. A través de la psicomotricitat es pot estimular i reeducar el comportament del nen. Tot depèn de l’edat de l’infant i del que necessiti treballar-se. Per això, es divideix en tres àrees: l’educativa, la reeducativa i la terapèutica.
La psicomotricitat educativa actua a tres nivells diferents. El primer és el motor, permetent al nen millorar i dominar el seu moviment corporal. També treballa a nivell cognitiu, ajudant a millorar la memòria, la concentració i la creativitat. I a nivell social i afectiu, ajuda al petit a relacionar-se de forma positiva amb el seu entorn.
Per la seva banda, la psicomotricitat reeducativa està indicada pels nens més grans de 3 anys amb dificultats en el moviment, tant de motricitat gruixuda (coordinació de moviments amplis com rodar, saltar, caminar, ballar) o motricitat fina (moviments de major precisió com pintar, retallar, escriure) així com també amb dificultats emocionals o socials, com poden ser la hiperactivitat, trastorns del son, trastorns d’atenció o problemes d’integració i aprenentatge.
Finalment, la psicomotricitat terapèutica va dirigida a nens i adults que necessiten una atenció especial i individualitzada (paràlisi cerebral, autisme, síndrome de Down, distròfia muscular…).
La importància dels hàbits i les rutines pels infants
El treball dels hàbits i les rutines és fonamental en l’educació infantil, perquè ajuda a potenciar l’autonomia i la socialització dels infants, així com a millorar les pautes i la responsabilitat en el treball, fent possible l’adquisició de nous aprenentatges. Els hàbits són formes de comportament adquirides per mitjà d’un aprenentatge o de l’experiència. Són les conductes socials necessàries per poder-nos relacionar amb les altres persones dins i fora de l’àmbit escolar. A més, contribueixen a reforçar l’autoestima i la seguretat personal.
Els hàbits i les rutines s’han de treballar tant casa i a l’escola. A mida que els nens i les nenes van assolint els diferents hàbits es senten més segurs, tranquils, amb confiança i amb ganes d’aprendre.
Existeixen diversos hàbits a treballar, com els de sociabilitat (compartir, respectar, ajudar); els d’autonomia i higiene personal, els de treball (participar, saber treballar en grup…) o els d’ordre (recollir, netejar).