Pol és un nen de 10 anys que comença a tenir problemes de pes. A l´última revisió el pediatre ha vist que té obesitat abdominal. Li han retirat de la dieta els caramels, la brioixeria industrial, els refrescos de cola i tot allò que contingui greixos saturats. Avui esmorzarà dues llesques de pa de motlle, llet sense lactosa, formatge i un suc de préssec en brick. Sembla un esmorzar saludable. Però el que no sap la mare és que el pa de motlle conté 5 grams de sucre afegit; la llet, 4,5 g; el formatge, 3 g, i el suc, 20 g d´edulcorants.
Avui dia, la presència de sucres camuflats a molts aliments de supermercat ha disparat les alarmes de nutricionistes i grups de consumidors. A banda dels dolços i pastissos es troba en la majoria d´aliments processats com a potenciador de sabors. Les veus discrepants alerten que darrera d´aquest dolç refinat, un dels més apetitosos i calòrics, s´amaga el culpable de molts mals. Primer se l´acusava de la càries dental però els estudis científics el vinculen amb obesitat, diabetis tipus 2, hiperactivitat, malalties del cor, osteoporosi i càncers.
El darrers anys, s´ha activat un moviment antisucre amb publicacions, documentals i campanyes que comparen aquesta substància (extreta de la canya de sucre) amb un enemic similar al tabac del qual hem de fugir com sigui.
Per què diuen que és dolent?
Perquè és un ingredient químic que no aporta nutrients i, en canvi, extreu vitamines i minerals de l´organisme. Conté sacarosa, un hidrat de carboni d´absorció ràpida que proporciona energia i consumit en grans dosis el cos l´emmagatzema en forma de greix. Això pot ser la causa de que el sobrepès afecti al 55% de la població i l´obesitat, al 17%.
Els endocrinòlegs també veuen com la població infantil és la més vulnerable. Un de cada dos nens (45%) pateix a Espanya sobrepès a causa de fer una dieta més calòrica. Cereals, galetes, sucs, refrescos, iogurts…, els infants creixen amb una preferència pel sabor dolç. I moltes vegades se´ls recompensa amb sucre al biberó, a la fruita o llaminadures.
A Catalunya, les dades de consum són preocupants, segons explica la doctora Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de Salut de la Generalitat. L´Enquesta de Salut contempla que el 24,% dels nens de 6 a 14 anys consumeix quatre o més vegades a la setmana productes hipercalòrics (llaminadures i begudes ensucrades). I també tenen hàbits d´oci sedentaris, passen dues hores o més davant de les pantalles.
Els dietistes critiquen que el sucre té un valor nutricional nul i cap efecte saciant, però estimula el desig de repetir. Això vol dir que “certes persones hi semblin addictes. Però més que una addicció química, com una droga, és una addicció cerebral al seu sabor, a la satisfacció que ens produeix”, comenta el doctor Román, de Sedca.
Quina és la dosi límit?
Mentre l´Organització Mundial de la Salut recomana 25 grams de sucre al dia, la mitjana és de 112 grams. El consum per persona i dia de sucre de taula és d´onze grams de mitjana, però el total de sucres que s´ingereix és de 112 grams. Per tant hi ha una important dosi invisible que el consumidor no és conscient d´haver-la ingerit ni l´associa a aliments salats, com conserves, embotits, salses, plats preparats i molts aliments processats.
“La ingesta de sucre ha de ser reduïda i esporàdica, amb no més de 5 quilocalories al dia”, apunta el doctor Jesús Román, president del comitè científic de la Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la Alimentación.
“La dieta més saludable és la mediterrània i la promovem amb campanyes de fruita i verdura i el control dels menús a les escoles. La fruita és un dolç natural, ple de fibra i vitamines mentre que el sucre aporta calories buides”, apunta la subdirectora general de Promoció de la Salut. De la llarga llista de productes amb edulcorants amagats “les begudes refrescants amb sucre afegit són les més perjudicials. Però això depèn dels hàbits de cada persona”, indica Jesús Román, de SEDCA. Per fer-nos una idea, una sola llauna de refresc de cola pot tenir 35 grams de sucre (9 cullerades).
Aquesta tendència generalitzada de reduir el sucre refinat també posa en el punt de mira els pastissos i ha fet que els elaboradors “des de fa quinze anys ens estiguem adaptant i ara molt més”, descriu el president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Elies Miró. “Si fa deu anys un pastisser utilitzava 300 grams de sucre per cada quilo de nata ara en fem servir entre 125g i 150g. Vol dir que hem reduït a la meitat el contingut de sucre”, diu.
En el cas dels torrons, si abans un pastisser artesà els elaborava amb un 60% de sucre i 40% d´ametlla, ara la proporció s´ha invertit, segons explica a Gent DT. També utilitzen fructosa i altres substituts i elaboren productes sense sucre.
Realment, aquesta substància blanca ha instaurat el seu regnat més dolç a les nostres vides i el més preocupant és que reduir el seu consum és molt més difícil del que sembla “perquè es troba emmascarada amb molts noms”. Molt més difícil d´esquivar que la sal o els greixos saturats.
Caldria menjar fruites de baix contingut en sucre, substituir les begudes ensucrades per sucs naturals, no comprar productes “light” baixos en matèries grasses (perquè ho compensen afegint-hi sucre) i optar per substituts naturals. També és important llegir bé les etiquetes i desconfiar de la publicitat “sense sucre”, “sense sucres afegits” i “contingut baix en sucres”.
Un negoci multimilionari
Per frenar aquest impacte els darrers anys han sorgit moviments crítics i ONG que demanen a la indústria alimentària que el redueixi. “A dia d´avui es consumeixen 165 milions de tones de sucre anuals. És un mercat multimilionari que mou 47.000 milions de dòlars anuals”, assenyala Javier Guzmán, de VSF Justicia Alimentaria Global. Aconseguir que la indústria agroalimentària redueixi les dosis de sucres afegits en els aliments és el gran repte. I ara el Parlament Europeo aposta per rebaixar els continguts en els aliments dels bebès. Així ho ha demostrat aquesta setmana l´Eurocàmera, que ha bloquejat una proposta que triplicava els límits de la Organització Mundial de la Salut en menys del 10% de la ingesta calòrica total.
Amb tot, des de la Sociedad Española de Dietética adverteixen que la indústria no és el principal enemic ni té tota la responsabilitat. “Hi ha marques que han reduït les concentracions de sucre, també de greixos, afegint-hi fibra… En canvi sí que és responsabilitat del consumidor triar bé i en la quantitat adequada”, apunta Jesús Román.
Sigui com sigui, “és una substància química que endolceix el paladar i a la llarga pot amargar-nos la salut”, vaticina la naturòpata Luisa Martín, autora del llibre “Vivir sin azúcar”.
Impostos a l´estranger
L´omnipresència del sucre als aliments i l´augment de casos d´obesitat no és una problemàtica aïllada. Per limitar el seu impacte, a l´estranger ja han començat a actuar. Aquest dilluns el responsable britànic de salut va anunciar un impost sobre el sucre (cafeteries i màquines expenedores) en els hospitals públics. Al Regne Unit “castiguen” amb l´IVA (el 20%) els aliments ensucrats. A França es va introduir un impost de begudes ensucrades i les vendes van caure un 5%. “Caldria que Espanya apliqués una política impositiva i cobriríem la despesa sanitària per obesitat”, apunta Javier Guzmán, de Justicia Alimentaria Global.
