Sebastià d´Arbó, nascut Sebastià Daniel Arbonés fa 68 anys a Tortosa i avui resident a les Fonts de Terrassa, es defineix com a “periodista especialitzat en antropologia, sobretot en ritus i llegendes”. Mediàtic, multipremiat amb l´Ondas i altres guardons, i precursor en la difusió dels fenòmens paranormals, sosté que “hi ha altres mons desconeguts, però són aquí entre nosaltres”.
Per què va venir a viure a les Fonts de Terrassa?
La casa que tenia a Barcelona es va quedar petita per acollir els meus arxius, sobretot els audiovisuals. Són els arxius privats més grans d´Espanya sobre temàtiques de misteri. Llavors, vaig buscar una casa adequada per a tot aquest material i que tingués un estil de les dels Pirineus, dels Alps, i la vaig trobar a les Fonts.
D´on li ve la seva dedicació als misteris i a la parapsicologia?
Un avi meu era saurí, es dedicava a buscar aigua amb una vareta. I una àvia meva era guaridora a Gràcia. Si tenies mal d´ossos, crac!, te´ls posava al lloc. Tot plegat m´atreia molt, i vaig començar a estudiar els enigmes i els misteris quan vaig viure fora d´Espanya, perquè aquí estava prohibit. He estudiat hipnosi, esoterisme, alquímia… Moltes matèries.
Com va arribar al món dels fenòmens paranormals?
A través de la hipnosi. Dintre de la psicologia, estic especialitzat en els fenòmens del subconscient, de la ment profunda, com ara la percepció extrasensorial, la telepatia i la clarividència. Jo treballo en els fenòmens ocults o paranormals que no són sobrenaturals.
N´hi ha molts, d´aquests fenòmens?
Sí, n´hi ha molts de forma espontània i resulten difícils de controlar al laboratori. Es poden transmetre entre familiars quan es doni una emotivitat intensa, un estat d´ansietat; en definitiva, una percepció extrasensorial. Sota l´estat d´hipnosi es pot provocar una voluntat. Són qüestions que sempre m´han interessat.
S´ha sotmès, vostè, a la hipnosi?
Sí. L´autohipnosi és fantàstica. És un estat d´absència total, sense preocupacions, no et fa mal res. I et permet rebre informacions extrasensorials d´una forma més directa i perceptiva.
Quan es va començar a dedicar al cinema?
Cap als anys seixanta. Vaig fer inicialment de becari, començant des de baix i participant en un munt de filmacions de tot tipus: “spaghetti westerns”, comèdies, drames… De tot. Feia de tècnic, amb les càmeres i els objectius. Llavors, Televisió Espanyola va posar en marxa els estudis de Miramar i va convocar unes oposicions, i vaig entrar-hi. I es pot dir que vaig passar a fer cinema dintre de la televisió. Vaig fer de càmera, de guionista, de presentador i fins i tot l´informatiu del matí.
També va realitzar programes de misteris a Televisió Espanyola.
Sí. Quan es donava el cas feia programes de les temàtiques que més m´interessaven. De misteris, de màgia, de bruixeria… I quan, als anys vuitanta, puc dirigir i produir pel·lícules, també les faig sobre allò que més domino.
A vostè, el coneixen com “el missatger de l´inexplicable” i el “teacher” o mestre en anglès.
En efecte. Quan vaig començar a fer aquests programes de misteris jo explicava històries sorprenents que no se sabien. Per exemple, el triangle del silenci que existeix entre el Delta de l´Ebre, Dènia i Mallorca. És un triangle geogràfic en el qual desapareixien els coloms missatgers i a on també es registraven misteris amb els vaixells i les persones. Per això en van dir “el missatger de l´inexplicable”. I “teacher” ve perquè jo ho sabia tot sobre el funcionament dels equips tècnics de filmació i de televisió.
Després va estar a Antena 3 i a Telecinco, i va realitzar les enciclopèdies de ciències ocultes de les editorials Salvat i Planeta. Va treballar a Catalunya Ràdio i avui és a l´emissora RAC1, a on porta tretze temporades amb “Misteris”, que també ha fet a 8tv.
A RAC1 hem arribat a tenir 113 mil oients en la franja del programa, a les matinades dels caps de setmana. Donem a conèixer tots els fenòmens que hi ha a Catalunya.
De tots els que ha vist, quin és el que li ha cridat més l´atenció?
He vist molts fenòmens, alguns d´ells molt sorprenents, com el dels guaridors. Curen malalties d´una manera senzilla, manipulant el cos. Per exemple, uns guaridors de Filipines, que amb unes tisores t´obren el cos i que després, posant les mans, cicatritzen la ferida. Són altres tipus de medicina i n´he estat testimoni. I també em criden molt l´atenció els denominats “poltergeist”. Passen a les cases posseïdes a causa d´un estat d´alteració psíquica que provoca el moviment brusc d´objectes i que, quan marxa la persona que els produeix, tot torna a la normalitat. És un fenomen paranormal que succeeix… Hi ha moltes coses inexplicables però que, no obstant això, existeixen.
Queden enigmes per resoldre?
I tant! El món n´està ple.
