Poc es podia imaginar el Joan Viciana, fill únic i ànima solitària, que acabaria sent pare de tres filles (Chelo, Sònia i Marta) i avi de cinc néts. Amb 71 anys, aquest terrassenc comparteix amb la Francesca Segura, la seva dona, bons moments amb la canalla. “En tenim de totes les edats”, diu l’àvia: Víctor (15 anys), Ivan (10), Laura (8), Laia (7) i Natàlia (1). I els avis estan entretinguts perquè cada dia tenen tres néts a dinar a casa. “Jo els vaig a buscar sempre a l’escola i els hi porto a la tarda. M’agrada, però em posa nerviós el xivarri que fan. Deu ser el meu caràcter. En canvi la dona té més paciència”, confessa el Josep, un terrassenc jubilat i voluntari d’informàtica a la residència la Llar. “Quan cuina macarrons en fa fins a tres versions diferents (amb tomàquet, beixamel…) per complaure’ls a tots”, diu.
Els ho consenten tot?
Fer d’avis no és una tasca fàcil, tal i com reconeixen. I les diferències en la forma d’educar entre generacions es noten. “Nosaltres voldríem que els nens seguissin un camí però els que els han d’educar són els pares”, explica el Joan. I respecte a si són avis massa permissius respon: “Les mares els malcrien més que nosaltres. Haurien de portar-los més rectes. Però com que treballen els consenten més”, afegeix. I cita el cas de la Laia “la menudeta que agafa unes rebequeries importants”. També els preocupa l’atracció que els nens senten per les noves tecnologies. Amb tot, se’ls estimen amb bogeria, diuen que són nens molt educats i ja esperen reunir-se per Nadal. És quan cauen les joguines del Pare Noel a ca-sa els avis. Per Cap d’Any aniran al poble de la Francesca, Castellfort (Morella).
