A la vida hi ha coses que mai s’obliden. I una d’elles és l’arribada del primer nét al món. “L’Oriol era un nen preciós, que va néixer amb 4 quilos. Va ser una meravella. Tots estàvem bojos! La meva filla vivia a Lleida, però venia sovint a Terrassa.” Així ho recorda la Dolors Ribera, mare de tres filles (Núria, Isabel i Meritxell) i una àvia feliç que ha vist créixer els seus vuit néts: Oriol (22 anys), Anna (17), Meritxell (16), Pol (14), Mireia (14), Pau (12), Jan (12) i Júlia (11). “M’entenc molt bé amb tots i alguns em diuen: ‘Iaia, quan sigui gran vull ser com tu’”, explica la Dolors, presidenta del Casal de la Gent Gran Anna Murià. “Llàstima que el meu marit els va poder gaudir poc”, comenta amb ulls tristos i plens de nostàlgia.
La Dolors mai ha estat una àvia cangur. “Jo treballava i les meves tres filles han entès molt bé que els fills eren seus. Es van espavilar bé amb cangurs. Però sempre que m’han necessitat les he ajudat”, afegeix. Un d’aquells moments va ser quan la seva filla que vivia a Andorra va haver de marxar a la Xina. Durant una setmana la Dolors es va quedar a càrrec dels petits, recorda una gran nevada i el dia que la nena va tenir una bona rebequeria. “La vaig deixar estar i l’endemà em va escriure una carta de disculpa que conservo per ensenyar-li quan faci 18 anys tal i com em va demanar”, diu. Però, d’anècdotes i alegries, en té un munt.
Ferma, vital, alegre i amb caràcter. Així és la Dolors, una dona que se n’ha sortit, dels entrebancs, fins i tot quan va enviduar, i que ha hagut d’imposar una mica d’autoritat. “M’han respectat sempre i no els he hagut de regalar res o malcriar perquè em creguessin”, diu.
Viatja, fa moltes activitats i viu la jubilació com millor pot. Ara, el seu desig és fer un cop al mes un dinar amb tots els seus néts per no perdre’s com canvien.
