Esteve Canyameres és autor del llibre “Masies de Terrassa. Recull fotogràfic, històric i genealògic”. L’obra, que també porta el segell de l’Arxiu Tobella, es presentarà a finals de mes i neix de la recent i exitosa mostra que va acollir l’entitat sobre les masies egarenques.
Quan apareixen les primeres cases de pagès a Terrassa?
Al segle XI. Les masies són un patrimoni a conservar perquè representen gairebé 900 anys d’història. Però preservar el patrimoni no és fàcil enlloc del món.
Quin és el moment de màxima esplendor de la masia a la ciutat?
L’eclosió es dóna als segles XII i XIII, quan proliferen els masos medievals. Ja al segle XIV arriba la pesta i molts queden deshabitats. De fet, és a la segona meitat del XIX quan les masies assoleixen el màxim poder econòmic i social.
Per quina raó?
Sobretot perquè a Europa les vinyes ja patien la fil·loxera. Calculo que a Terrassa no va arribar fins a l’any 1883. Això va fer que el preu del vi es disparés i hi hagués uns guanys enormes. Després, però, la fil·loxera va comportar que el món dels masos entrés en crisi.
I quan apareix la masoveria?
El segle XIX també va ser el del gran boom dels masovers a Terrassa. A causa de les guerres carlines, molts propietaris de masos se’n van anar a viure a les viles, com la de Terrassa, on se sentien més protegits que al camp. I van deixar el masover a càrrec de les finques.
En quin moment estem ara?
Doncs en una etapa de crisi de les cases de pagès que encara no ha acabat. Les masies i la pròpia figura del masover decauen quan l’agricultura a Catalunya deixa de ser tan rendible com havia estat. Hem de pensar que, l’any 1900, el 90% dels catalans vivien del camp i que de les més de 50 masies que llavors hi havia a Terrassa avui ja n’han desaparegut 18 o 19.
