És la nit del 31 d’octubre. Estem a casa, a punt de sortir a sopar per gaudir del nostre particular Halloween. Tot d’una, truquen a la porta. Qui deu ser a aquestes hores? De seguida hi caiem. Només que girem el pany apareix davant nostre un grup de nens disfressats que amb un to infantilment amenaçador ens esbotzen un cruent ultimàtum: “Truc o tracte?”, diuen.
Escenes com aquesta són cada vegada més habituals als carrers de Catalunya (potser en un major grau als pobles petits que no pas a les ciutats) quan arriba Halloween, una festa de la qual els nens gaudeixen en especial.
La resposta
Davant de l’estirabot que ens plantegen els infants tenim dues alternatives. O bé els responem que “tracte” i els donem dolços i caramels. O diem que “truc”, amb la qual cosa ens podem convertir en la diana de qualsevol malifeta o trapelleria imprevisible.
El ritual que els nens passin per les cases i exposin la pregunta de si “truc o tracte?” als adults és una de les accions més corrents de la nit de Halloween als Estats Units. Aquesta pràctica va iniciar-se al país nord-americà, com a mínim, cap a l’any 1950. Allà, els propietaris de molts habitatges en decoren les entrades amb carbasses, rat-penats, aranyes o esquelets de plàstic. Així els nens saben a quines cases tenen via lliure per trucar i fer així partícips els seus inquilins del divertit joc.
Aquest és un bon exemple de com, als nens d’avui, se’ls han multiplicat les opcions a l’hora de divertir-se quan s’aproxima la vigília de Tots Sants. Si fa tan sols uns anys els menuts fruïen amb una paperina de castanyes a la mà, ara han sumat les alternatives que el Halloween atorga a les seves infinites ganes de passar-ho bé. D’altra banda, i igual que a la nit del 31 d’octubre, hi haurà qui sortirà disfressat de casa per anar a ballar o a divertir-se amb els amics, molts infants també es vesteixen per a l’ocasió quan juguen al “truc o tracte?”.
Una bona idea perquè els nostres fills visquin Halloween amb tota la intensitat és fer-los partícips a l’hora de confeccionar, nosaltres mateixos, la disfressa que lluiran durant aquelles hores.
Amb imaginació
Un simple tul blanc, combinat amb uns traços de pintures facials d’igual color que poden aplicar-se ells mateixos, ens servirà per convertir els nens en petits fantasmes. Amb només una màscara podrem fer que els infants esdevinguin veritables Frankensteins. Mentre que un barret ben punxegut que modelarem a casa amb una tela que es mantingui una mica rígida serà el primer element per vestir les nenes de bruixes.
Clar que també hi ha disfresses que exigeixen un grau de creativitat bastant major, com si ens proposem que els nostres fills es transformin en el personatge de cinema Eduardo Manostijeras.
Sigui com sigui, per Halloween es tracta de deixar que voli la imaginació. I tan sols aquest fet, el d’acompanyar els nens en l’exercici d’estimular la seva inacabable fantasia, ja resulta beneficiós per a ells. Fem, doncs, que gaudeixin com mai de la festa.
