Pep Salazar defensa les noves tecnologies perquè està convençut que “ens ajuden a ser millors”, tot i reconèixer que ens hem d´educar en l´ús d´aquestes noves eines. El seu bagatge personal i professional com a gestor cultural fa que no renuncii a que la creativitat, l´art i la cultura estiguin presents, d´una manera o una altra, en el Mobile World Center, de Barcelona.
Va estudiar art dramàtic i va acabar treballant de gestor cultural. Un fet circumstancial?
La meva intenció inicial era ser actor. Va durar dos o tres anys fins que la vida em va portar cap a l´àmbit de la gestió cultural. Vaig estar molts anys al Festival de Jazz de Terrassa, que va ser una gran escola, i després he treballat a Barcelona en diferents festivals de música, companyies de teatre i institucions culturals fins que vaig muntar la meva empresa, que va tenir una vida limitada. Més tard vaig estar més vinculat el món del disseny i la creativitat digital gràcies al festival OFFF, fins que vaig tenir l´oportunitat d´entrar a l´equip de la Fundació Mobile World Capital.
On ha quedat la seva vessant artística i creativa en un càrrec com el que té?
De banda, però sempre intento integrar-la a través de dissenyadors i d´espectacles que tenen tecnologia perquè considero que la unió d´aquests dos móns és perfecta. S´ha d´humanitzar la tecnologia i l´única manera de fer-ho és dotant-la de creativitat.
Què és el Mobile World Center que vostè dirigeix?
Un espai que està a la plaça de Catalunya, a Barcelona, i que té per objectiu divulgar la tecnologia i la connectivitat cap al ciutadà. Expliquem com l´àmbit del Mobile (telèfons, tauletes…) està canviat la societat. Un dels aspectes més sorprenents és el jardí que tenim i que es pot controlar des d´una aplicació de mòbil. Hi ha sensors de llum, humitat, presència i un hardware que permet l´enviament de la informació a una aplicació, des d´on pots comprovar si el jardí té més o menys llum, humitat… És un espai que sobta els visitants.
També els turistes que visiten Barcelona?
No. Ells passen i no entren perquè és una cosa molt específica. Ells han de comprovar que Barcelona és la capital mundial del mòbil i nosaltres hem de demostrar per què vol ser la ciutat capdavantera.
L´evolució de les noves tecnologies no té marxa enrera. Fins a on pot arribar?
Fins a llocs insospitats. Hi ha dos grans eixos de connexió que vindran en un futur immediat. Un són els cotxes. El “connecting car”, que beneficia el sector de l´automoció i les ciutats, i l´internet de les coses (cases que es poden connectar des del mòbil, Smarts TV…). Actualment hi ha vehicles als Estats Units que circulen sols, en trajectes llargs, amb el conductor a dins i sense una conducció activa. Per fer-ho possible, això sí, les ciutats s´han de convertir en “smart cities”, ciutats intel·ligents. Un dels aspectes positius de les noves tecnologies és aconseguir una millor gestió. Només cal aprendre a fer servir les dades que tenim i gestionar-les correctament.
Barcelona n´és un clar exemple?
Sí. És una ciutat puntera perquè ha fet una gran aposta, sobretot, en el sector del transport públic. Han aplicat sensors de presència i de distància per tal que l´usuari tingui més informació a través d´una aplicació que es pot descarregar. De fet, Barcelona ha apostat per la Mobile World Capital, la fundació per a la qual estic treballant.
I la ciutat responsable del Mobile World Congress…
Sí, un certamen mundial especialitzat en la indústria de la telefonia, la tecnologia i la connectivitat, bàsicament. Perquè, no ho oblidem, avui tot està connectat.
Hi ha alguna manera que els usuaris siguem anònims?
Sí, però costa molt perquè la societat està en xarxa. Les socials permeten parlar, decidir, crear, opinar, comunicar… Són tan potents que ara hi estem enganxats.
És una realitat que se´ns pot anar de les mans?
Clarament. La societat s´ha d´educar i fer-ho en base a criteris i valors per tal de triar allò que interessa l´usuari.
Una educació cap a nens i joves o també per a adults?
Personalment crec que per als nens no és una revolució. És un fet. És la seva realitat. Han nascut i crescut amb aquestes tecnologies i veuen els pares que les utilitzen. El problema és per als adults, que encara ens hem d´educar en l´ús de les noves tecnologies i, alhora, hem d´educar els nostres fills. La revolució tecnològica és una de les més importants de la història i el mòbil ha fet que es democratitzi. Ara tothom té un mòbil quan fa vuit anys no tothom tenia un ordinador. Aquesta és la gran diferència.
Davant d´aquesta nova realitat. Quins són els reptes de futur?
Un és la ciberseguretat. Com ho fem perquè totes les dades que gestionem amb el mòbil siguin segures. L´altre és la gestió de les dades. Les aboquem perquè entenem les xarxes com a llibertat. És en aquest punt quan els usuaris hem de ser molt responsables.
Què pot ser realitat en els propers anys?
Coses que ens semblen a hores d´ara increïbles, com els “wearables”. Són peces que portem a sobre (rellotges, roba sabatilles…) que tenen connectivitat. En l´àmbit del tèxtil s´està estudiant com integrar-ho en el teixit, de manera que, per exemple, una camisa pugui canviar de color, connectar-se amb el mòbil o canviar de textura segons l´estat d´ànim.
Una revolució com va representar les Google Glasses?
Potser, tot i pensar que aquesta tecnologia, que és al·lucinant, s´ha volgut implantar massa d´hora. No hi estàvem preparats.
