Com va celebrar el títol? Ens vam quedar amb tota la gent al club fins al vespre. En arribar a casa em vaig tornar a mirar la final. Dilluns vaig fer un sopar de celebració en família amb la meva dona, els nens, la meva mare, germana i nebots.
Què hi va veure en aquest visionat del partit? Vaig veure que havíem competit molt bé, que havíem fet una bona primera part i que havíem patit molt a la segona, però vam saber patir. Ens vam defensar amb molt orgull i disciplina i vam tenir el punt de fortuna necessari. La manca d’encert del Club de Campo i les intervencions de Mariona Girabent van ser providencials. I als “shoot-outs” vam estar molt bé.
Més enllà que a la segona part els toqués defensar-se, l’Egara va saber competir en tot moment. Sí. Vam tenir certa presència ofensiva també. El que passa és que el Club de Campo és un rival tan potent que acabes generant poques ocasions. I en el poc que generes has de concretar. I ho vam saber fer. Anar per davant et dona un punt de fe que després t’ajuda a defensar amb tot.
Ha tingut ja uns dies per pair la victòria. L’equip és conscient que ha fet història? Mai no havia aconseguit un títol estatal. És molt gros i de mica en mica ho anem assimilant. Aquesta excepcionalitat, la gent te la fa veure molt. A l’Egara hi ha gent que ha passat per moltes èpoques de hockey femení, han treballat molt bé i potser no han acabat de trobar els resultats desitjats. Nosaltres hem tingut el privilegi de completar tot aquest treball de tants anys. El títol s’està vivint amb molt orgull i molta satisfacció. L’Egara és un club que viu el hockey amb una passió extraordinària i la seva gent mereixia una alegria així.
Per a vostè, aquest també ha estat el primer títol estatal com a entrenador. Absolutament. És la primera vegada. Amb el Júnior no vaig arribar a guanyar cap títol ni de lliga ni de Copa, a banda d’un títol de hockey sala.
La igualtat que es va veure en aquesta Copa de la Reina es pot extrapolar a la lluita per la lliga? La igualtat pot ser-hi, però amb equips tan grans, accedeixes a la igualtat quan tu dones una versió molt competitiva de tu mateix, com vam fer diumenge passat. Quan tu estàs molt bé, els nivells s’apropen. No sé si tornarem a veure això a la lliga. En tot cas, dependrà molt de nosaltres, de què, per començar, aquest diumenge siguem capaces de tornar a guanyar. Però ho haurem de fer sense una graderia plena animant-nos. Ens van donar unes ales que normalment no tenim.
Aquest títol els donarà una gran motivació de cara a la lliga. Sí. Estem a només un punt del quart i les jugadores estan centrades a classificar-se per a la “final-four”. Aquesta lliga està molt igualada. Els detalls acaben decidint.
El vestidor pensa a jugar a Europa? No volem pensar-hi massa, però és una possibilitat. Seria una conseqüència de fer les coses bé a la “final-four”.
El Club de Campo està encara un graó per sobre de la resta, però? Sí. A la lliga han passat per una mala dinàmica de resultats, però si estan en la seva millor versió, són les clares favorites per guanyar la lliga. Tenen moltes internacionals i estan a un nivell superior a la resta.
Fins ara, l’objectiu del Club Egara era disputar el “play-off”. Després de la Copa, les aspiracions són majors? En absolut. Som molt conscients de per què se’ns ha posat tot de cara en aquest cap de setmana. El camí és aquest. Si ens n’apartem, no cal que pensem en res més. El temps dirà on acabem, però cada setmana hem de tenir els ulls posats en el nostre partit i seguir creixent. Al final, el resultat és una conseqüència de tot això. Cada setmana, la configuració de les places es va movent.
Deu estar molt orgullós que dues jugadores de 16 anys com Anna Borràs i Paula Aurell tinguessin la sang freda de llançar un “shoot-out”. Molt. Al final, és una metàfora de tot plegat, de l’encertada aposta del club per gent jove de la casa. Les dues estaven molt preparades i ho van demostrar. Estaven jugant amb una personalitat enorme. Les cinc llançadores i la portera van estar esplèndides.
Aquesta és la millor plantilla que ha dirigit en aquestes tres temporades a l’Egara? Sempre he estat satisfet de la plantilla que he tingut. Estic molt satisfet de l’equip que tinc, però també ho estava del de l’any passat. I de l’anterior.
Aquest Egara és un equip molt identificable. Sí. Intentem tenir una manera de jugar amb la que ens sentim còmodes i identificats. Però no sempre surt tot tan bé com voldríem.
