Divuit anys després, el hockey terrassenc ha tornat a aixecar una Copa de la Reina. La final del 2007 va ser un derbi entre CD Terrassa i Atlètic que les de les Pedritxes, que acumulen cinc títols, es van adjudicar per 2 a 1. Aquest diumenge, les instal·lacions del Pla del Bon Aire van acollir una Copa del Rei i de la Reina en la qual els dos conjunts del club amfitrió, el Club Egara, es van plantar a la final. Tots dos van signar una competició impecable durant tres dies d’intens hockey que han servit per commemorar el norantè aniversari de la fundació del club del Pla del Bon Aire.
Aficionats de totes les edats es van donar cita en unes instal·lacions que es van omplir a vessar per gaudir del millor hockey espanyol. El dia de les finals, la graderia estava igual de plena per veure les noies que per veure els nois. 4.100 persones van passar pel club i en total es van vendre 3.600 entrades, una xifra que suposa un rècord de venda des que les finals són de pagament.
El doblet no va ser finalment possible, però el subcampionat de la Copa del Rei i l’històric títol de la Copa de la Reina van permetre tocar la glòria a la gran família del Club Egara. A nivell organitzatiu, a més, la Copa va ser tot un èxit. El club va demostrar, una vegada més, la seva gran capacitat organitzativa, amb la inestimable col·laboració de 110 voluntaris.
La portera Mariona Girabent va viure amb una enorme intensitat la consecució del trofeu. Girabent, que va endur-se cap a casa el guardó com a millor portera de la competició, ha desenvolupat a l’Egara tota la seva trajectòria esportiva. Rendint sempre a un altíssim nivell, mai no havia pogut conquerir un títol estatal. Diumenge ho va fer després de signar una magnífica actuació, especialment a la final, on va deixar detalls de la seva enorme qualitat.
Girabent estava exultant després d’assolir el seu primer títol a nivell estatal. “Estem totes molt contentes. Hem fet una final molt sòlida. Ens hem sabut posar per davant i després hem aguantat al Club de Campo, defensant els seus llançaments de penal-córner. Tenen un nivell altíssim. Ens han fet un gol i a la tanda de “shoot-outs”, ens hem pogut endur el nostre primer títol. Sabíem que les nostres opcions passaven per marcar almenys un gol i defensar-nos. Ho hem fet molt bé i hem obtingut el premi”, comenta la portera del Club Egara.
El títol donarà a l’equip de Joan Vidal molta força de cara a classificar-se per a la “final four” pel títol de lliga. “Estem molt a prop de la quarta posició. Ens queden vuit finals. Ara toca gaudir d’aquest èxit. Fa 16 anys que esperava poder aixecar un títol amb la samarreta de l’Egara i ho he pogut fer a casa. La felicitat és immensa. No només per nosaltres, sinó també per totes les jugadores del club que ho van intentar alguna vegada”.
El president, exultant
Per la seva banda, el president del Club Egara, Josep Ejarque, estava més que satisfet amb el títol. “Vam viure un esdeveniment històric. Als premis (h) armonia vam homenatjar l’equip femení que va pujar a Divisió d’Honor. I 25 anys després, aquest equip va guanyar el primer títol estatal. Va ser una jornada rodona. Aquesta Copa suposa una alegria immensa pel club i especialment pel nostre hockey femení. Quan jo jugava, el hockey femení no tenia tanta presència com ara. Pel que fa a llicències, tenim tantes noies com nois. Les nenes de l’escola necessiten que les seves referents aixequin títols. És quelcom importantíssim per al Club Egara”, comenta Ejarque, a qui se li va escapar alguna llàgrima a la llotja.
Per bé que l’equip masculí no va aconseguir el títol, aquesta Copa dels 90 anys del Club Egara serà recordada per sempre dins de la història del club. En els dies vinents, l’entitat durà a terme un acte d’homenatge a les seves campiones.
Joan Vidal, l’entrenador de l’equip, valorava així la consecució de la Copa de la Reina, el seu primer títol en les tres temporades que porta al club. “Estic molt feliç i orgullós de les noies. Vam tenir un partit molt complicat amb el Taburiente a quarts de final. Va ser un partit perillós, tot i que potser no ho va semblar. Ens va anar de molt poc, però també ens ha anat molt bé per a la resta del torneig. A semifinals contra la Real vam fer un gran partit. La final contra el Club de Campo era un d’aquells partits que has de saber patir. Hem pressionat bé a dalt i hem defensat amb molta fe. Elles no han estat encertades i ho hem sabut aprofitar. El suport que hem tingut des de la graderia ens ha ajudat moltíssim. Estic eternament agraït tant a l’equip com al club”.
A l’equip li va tocar patir a la segona meitat “quan el Club de Campo ha apretat més i nosaltres estàvem cada vegada més cansades. Sense voler, fas una passa enrere, perds possessió, et vas enfonsant i et toca patir. Però al final tot ha acabat de la millor manera possible”, assenyala el tècnic.
