L’or que va aconseguir la waterpolista als Jocs de París va ser la cirereta a un any pràcticament perfecte. La ciutat l’hi ha reconegut amb el premi a millor esportista de l’any. Ara ja té quatre estatuetes
Enhorabona pel premi. Amb només 24 anys, què significa per a tu rebre aquest guardó per quart cop a la teva carrera esportiva? Sincerament, aquest any no m’ho esperava gens. És cert que ha estat un any clau, en el qual no només he aconseguit l’or olímpic, que era el meu somni, sinó també la medalla de bronze al Mundial i la plata a l’Europeu. Tot i això, a Terrassa tenim una gran quantitat d’esportistes que també es mereixien el premi i alguns eren finalistes. Guanyar dos anys consecutius i, a més, tenir la sort de poder repetir guardó amb la meva companya del món de l’aigua, la Sarai Gascón, fa que sigui superespecial.
Quan vas guanyar la teva primera estatueta amb només 17 anys, t’imaginaves que set anys després en tindries quatre? Mai no m’ho hauria imaginat. Al cap i a la fi, el primer cop que vaig pujar a l’escenari a recollir el premi va ser com a esportista promesa i he tingut la sort d’aconseguir quatre trofeus de millor esportista de Terrassa. Que la teva ciutat reconegui tot el que fas, encara que no estigui jugant a Terrassa, és increïble. També ho és el fet de poder tornar i trobar-me amb família, perquè tota la gent que ha vingut a la gala no deixen de ser família de l’esport.
Guanyar l’or olímpic a París 2024 ha estat el gran moment de la teva carrera fins ara. Com ho vas viure? Sabíem que era un any important. Un camí de fons. Com a equip, havíem de conscienciar-nos del que realment volíem i treballar per afrontar la competició més important del 2024: els Jocs Olímpics de París. És cert que el Mundial i l’Europeu són rellevants, però res no es pot comparar amb els Jocs Olímpics. Un cop acabat el torneig, vam celebrar la medalla d’or totes juntes amb les meves companyes. Tot i això, el que més vam fer és gaudir amb la família, amb tothom qui va ser allà animant des de la graderia en aquella final. Personalment, vaig tenir sort que la meva família em va poder acompanyar.
Vas començar l’any amb una plata a l’Europeu d’Eindhoven i un bronze al Mundial de Doha. Senties que l’or olímpic era el que faltava per tancar un any perfecte? Era el que estàvem buscant tot l’equip des de fa molt temps i finalment ho hem aconseguit. Puc dir que el meu somni com a esportista ha arribat i es va complir l’any 2024 a París.
Personalment, com has crescut com a jugadora des dels teus primers Jocs Olímpics a Rio de Janeiro 2016 fins a París 2024? L’any 2016, era una nena que complia el somni d’anar als Jocs Olímpics per primera vegada i penso que no era conscient del que realment suposava allò. Aquell any, vam aconseguir la cinquena posició, un diploma olímpic. El 2021, vam viure uns Jocs en plena pandèmia. Era el primer cop en tota la història que passava això, però vam competir bé i ens vam quedar a les portes d’aconseguir la medalla d’or. Finalment, podem celebrar que l’any 2024 hem aconseguit el gran somni que teníem com a equip.
El waterpolo espanyol ha consolidat un cicle espectacular en els últims anys. Què fa tan especial aquesta generació? Òbviament, tot el que hem assolit és mèrit de les jugadores i l’staff tècnic. Són la meva segona família. Passo més hores amb elles que gairebé amb els meus pares. Si no fos per ells, tot això no seria possible. Sempre dic que ho hem guanyat tot en família i això també és part seva. Crec que aquesta generació és tan especial per l’ambició que tenim les jugadores. Pensa que a l’equip ens ajuntem jugadores veteranes amb altres de molt joves que tenen ganes, somnis, i volen lluitar per assolir el que les veteranes ja hem aconseguit. En realitat, això conforma el tàndem perfecte.
Tres Champions, un or olímpic… Què et queda per aconseguir? Quins són els teus reptes a partir d’ara? Encara no he aconseguit la medalla d’or en un Mundial. Tinc la sort que aquest estiu aniré a lluitar-la a Singapur. Podria aconseguir l’única medalla que em queda per tenir a les meves mans.
