Després d’unes dècades amb un predomini de guanyadors masculins, a partir de 2000 i fins a les darreres edicions, el paper de les dones s’accentua i van ocupant els primers llocs a l’hora de rebre la màxima distinció de la Gala de l’Esport. La dècada comença amb una doble corona, per a la gimnasta Marta Cusidó i la jugadora internacional de hockey Sònia De Ignacio-Simó i encara hi hauran tres esportistes més guardonades.
Hockey i natació van veure a algunes de les seves representades amb el premi gros d’aquest certamen. La nedadora Laura Roca, present en dues cites olímpiques, Sidney 2000 i Atenes 2004, i les jugadores internacionals de hockey, Sílvia Muñoz i Núria Camón, formades al CD Terrassa.
Aquesta també va ser la dècada de la confirmació del futbolista Xavi Hernández, que ja havia obtingut aquest premi l’any 1997. Aquests anys en rebrà dos més, en les edicions de 2005 i 2009 i, posteriorment, encara serà escollit com el millor esportista egarenc de l’any en tres oportunitats més. El hockey, amb Santi Freixa com a protagonista en les dues ocasions, va tornar a guanyar aquesta distinció dos anys consecutius, 2003 i 2004. L’altre premiat de la dècada va ser el waterpolista d’origen búlgar del CN Terrassa, Svilen Piralkov.
Campions del Món
En els anys 2000, Brasil i Itàlia es van coronar com a campions del Món de futbol i també van ser plens d’èxits de Gemma Mengual a la modalitat de natació sincronitzada. I l’atleta Usain Bolt es va convertir en el més ràpid de tots els temps amb una marca de 9,58 segons en els 100 metres.
La conversa entre… Laura Roca, nedadora olímpica a dues cites i Pol Amat, cinc vegades olímpic i doble medallista
Laura Roca: Ho vaig rebre amb molta il·lusió. Era un guardó que esperava dos anys abans, però amb la sort o la mala sort de coincidir amb el Xavi Hernández, no era fàcil endur-se’l.
Pol Amat: Va ser un reconeixement que el recordo una mica diferent, una mica de la teva gent, del teu entorn i això ho fa especial i ho fa bonic.
Laura Roca: Sempre he dit que considero que mai me l’han donat quan he fet els màxims mèrits o triomfs de la meva carrera esportiva.
Pol Amat: Va ser un any molt bo, tant en l’àmbit personal com d’equip. Es va ajuntar tot en el mateix moment, perquè érem una generació de jugadors i entrenadors brutals.
Laura Roca: Va ser una molt bona època de l’esport terrassenc i de l’esport en general i tinc molt bons records i els que ens vam conèixer llavors encara som amics ara. Van sortir molts talents i costava molt guanyar aquest premi.
Pol Amat: L’esport es viu molt intensament a la ciutat i això fa que, al final, surtin bons esportistes i que es respiri aquest ambient d’esport i salut.
Laura Roca: Em vaig retirar l’any 2008, que és just quan el vas guanyar, Pol. Va ser gràcies a mi, que em vaig retirar (riu).
Pol Amat: Tenia trenta anys i estava en els darrers anys de la meva activitat en el hockey.
Laura Roca: Què sents sent l’esportista de la ciutat que ha estat a més Jocs Olímpics?
Pol Amat: És un orgull dels objectius i els reptes aconseguits. I tu quines diferències veus ara?
Laura Roca: S’ha avançat moltíssim pel que fa a preparació.
