Aquesta dècada va ser, indiscutiblement, territori per al hockey pel que fa al premi més rellevant. És evident que l’èxit de la selecció espanyola femenina en els Jocs de Barcelona’92, amb una històrica medalla d’or a Terrassa, va ser la fuita més destacada, però a nivell coral, i pel fet que estava farcida de jugadors i membres del cos tècnic locals, la plata del combinat masculí a Atlanta’96 va reflectir-se amb una empremta més fonda en la Gala de l’Esport d’aquell any.
La jugadora del CD Terrassa Anna Maiques, una de les representants del hockey egarenc a l’equip femení campió l’any 1992, va rebre la màxima distinció, així com altres esportistes d’aquesta disciplina, com Xavi Escudé, Quim Malgosa i Xavi Arnau, tots tres integrants de l’Atlètic. Tots tres, a més, van ser medallistes a Atlanta i, per tant, van repetir en l’edició de 1996, en què es va distingir els terrassencs d’aquella selecció subcampiona. Els dirigia, a més, un seleccionador cent per cent egarenc, el tècnic Toni Forrellat.
Xavi Hernández va guanyar en l’edició del 1997 / CRISTÓBAL CASTRO – ARXIU DIARI DE TERRASSA
No era la primera vegada que es premiava a un equip o col·lectiu. L’any 1990, els alpinistes del Centre Excursionista de Terrassa que van protagonitzar l’expedició al Makalu, van rebre el guardó.
Quota de l’atletisme
També va repetir guardó un esportista que l’havia rebut en la dècada anterior, com va ser el pilot de trial Jordi Tarrés, que va tornar a rebre la distinció a 1993. L’atletisme també va tenir la seva quota en els noranta, amb Bartolomé Serrano. Va estrenar-se el futbolista del Barça Xavi Hernández, que va guanyar el títol individual a 1997 i el d’equip a 1999. La nedadora Laura Roca es va endur l’individual aquell any.
La conversa entre… Anna Maiques, medalla d’or el 1992 i Rafael Aguilar, tècnic de waterpolo
Anna Maiques: Va recollir el premi la meva mare perquè jo estava amb el CD Terrassa a Santander. Li va fer molta il·lusió i va rebre l’escalf del públic.
Rafael Aguilar: Va ser una sorpresa rebre el premi, no m’ho esperava gens. Estava amb l’equip i va ser una gran alegria.
Anna Maiques: Terrassa sempre ha tingut molt bons esportistes i molts olímpics. I, com a terrassenca, guanyar aquest guardó ha sigut com un goig, perquè competeixes contra molta gent.
Rafael Aguilar: Quan érem joves hi havia un adhesiu que deia “Terrassa, la ciutat més olímpica”, i sempre havia somiat que alguna vegada jo pogués comptar.
Anna Maiques: Jo ho veia molt lluny, perquè l’esport masculí ens donava mil voltes al femení i el 1992 li vam donar la volta i l’esport femení ha evolucionat àmpliament.
Rafael Aguilar: Encara em quedava anar als Jocs Olímpics i continuar jugant en el CN Terrassa. Després vaig posar el punt final i em vaig passar a l’altra part, a ser entrenador.
Anna Maiques: La preparació per als Jocs de Barcelona que mai s’havia fet en el hockey femení. En el camí no saps si tindràs recompensa i es passa malament. Però vam tenir molts bons moments.
Rafael Aguilar: Em quedaria amb el guardó de millor esportista. Quan ets entrenador, no vull dir que no sigui meritori, però, al final, el món de l’esport és dels esportistes.
Anna Maiques: Tinc molts més records positius que negatius. Físicament vam evolucionar molt.
Rafael Aguilar: Com a entrenador, si pots, intentes passar desapercebut.
Els guanyadors 1990-1999
1990: Expedició Makalu’90 del Centre Excursionista de Terrassa, alpinisme
1991: Xavi Escudé, hockey
1992: Anna Maiques, hockey
1993: Jordi Tarrés, trial
1994: Joaquim Malgosa, hockey
1995: Bartolomé Serrano, atletisme
1996: Medallistes d’Atlanta, hockey
1997: Xavi Hernández, futbol
1998: Xavi Arnau, hockey
1999: Laura Roca (esport individual) i Xavi Hernández (esport d’equip)
