Els esportistes de les disciplines d’aigua, natació i waterpolo, van dominar aquesta dècada amb quatre premis al millor esportista. La nedadora Natàlia Mas va ser la primera, l’any 1981, seguida, a les tres edicions posteriors, de 1982 a 1984, dels waterpolistes Rafael Aguilar, amb dos premis, i José Luis Morillo El hockey, amb dos guardonats principals, Joan Amat de l’Egara i Jaume Arbós de l’Atlètic, va ser el segon esport més representat entre els guanyadors dels vuitanta.
La dècada, com passa habitualment en una ciutat amb presència important en els Jocs Olímpics, la marcarien, especialment, Moscou 1980, amb la medalla de plata de la selecció espanyola de hockey, amb Amat com a màxim golejador del torneig, Joan Arbós, Jaume Arbós, Miquel de Paz i Santi Malgosa com a representants locals.
L’any 1987 guanyà el pilot de Rellinars Jordi Tarrés, que va dominar el trial del planeta amb sert campionats del Món. El motor va obtenir un altre guardó, en concret en automobilisme, amb el premi a millor esportista per a Antoni Escartín, l’any 1988. José Manuel Navarro, jugador de bàsquet, es va endur l’edició del 1989 i, tres anys abans, un esport com l’halterofília va viure el seu reconeixement en la figura d’Alfons Giménez.
Des del 1974
En aquella dècada, pel que fa a l’esport en general, a la temporada 1984-85 el Barça va guanyar la seva primera lliga des del 1974 i també va sumar la seva segona Recopa al palmarès, el 1982. A Los Angeles 1984, la selecció espanyola de bàsquet va penjar-se una històrica medalla de plata. I l’atleta José Manuel Abascal va ser bronze en els 1.500.
La conversa entre… Natàlia Mas, nedadora olímpica a Moscou’80 i Jordi Tarrés, campió del món de trial
Natàlia Mas: Va ser el fruit d’un treball i en aquella època d’esportistes femenines n’hi havia poques i el premi va ser un gran honor.
Jordi Tarrés: L’any 1987 és quan vaig guanyar el meu primer Mundial i va ser per això perquè em van donar el premi i va ser un any de reconeixements.
Natàlia Mas: Suposo que van valorar els resultats d’aquella temporada, amb medalles i rècords d’Espanya, medalles als Jocs del Mediterrani…
Jordi Tarrés: Va ser bastant sonat, perquè tot i ser un esport minoritari, va sortir a la premsa i a la televisió i vaig ser el primer pilot que guanyava fora de la carretera. Va tenir molt ressò i va ser un període molt innovador per a nosaltres.
Natàlia Mas: Rebre aquesta distinció et motiva. Feia l’esport que m’agradava i entrenava per aconseguir els objectius marcats.
Jordi Tarrés: L’objectiu de qualsevol esportista és arribar al màxim i en el trial és ser campió del Món. Després en vaig aconseguir sis més.
Natàlia Mas: Són moltes hores fent l’esport a què ens dedicàvem i jo he fet molts metres a dintre de la piscina i un reconeixement omple molt i és una satisfacció.
Jordi Tarrés: Recordo al principi, en el meu cas, que et miraven una mica com si estigués sonat. No hi havia tradició ni cultura i ho hem anat creant tot junts. S’ha començat a reconèixer més aquests últims anys.
Natàlia Mas: Ser la primera dona a baixar del minut en els 100 lliures és un orgull.
Jordi Tarrés: És un orgull haver fet alguna cosa que quedi marcada a la història.
ELS GUANYADORS DE LA DÈCADA DELS ANYS 80
Jaume Arbós va ser el guanyador de l’edició del 1985
1980: Joan Amat, hockey
1981: Natàlia Mas, natació
1982: Rafael Aguilar, waterpolo
1983: José Luis Morillo, waterpolo
1984: Rafael Aguilar, waterpolo
1985: Jaume Arbós, hockey
1986: Alfonso Giménez, halterofília
1987: Jordi Tarrés, trial
1988: Antoni Escartín, automobilisme
1989: José Manuel Navarro, bàsquet
