Els 21.097 metres del recorregut de la 25a Mitja Marató Internacional de Terrassa es desplegaran enguany per carrers que fins ara no havien vist passar la prova, per bé que el gruix del recorregut és força similar al d’anys anteriors. En la mesura del possible, s’ha intentat estalviar als atletes les zones més costerudes. La de Terrassa continua sent, però, una prova exigent, amb un desnivell encara força remarcable.
La prova comença i acaba al Parc dels Catalans, amb el següent recorregut: Rambla d’Ègara, passeig del Vint-i-dos de Juliol, carrer de Sant Damià, Salmerón, avinguda de Jacquard, carrer de Colom, Vapor Universitari, carretera de Montcada, avinguda de Barcelona, carrer de Sant Tomàs, avinguda del Vallès, carretera de Montcada, gir a la rotonda de l’escultura del Dinosaure de ferralla, avinguda del Vallès, carrer de Cantàbria, avinguda de les Nacions, carrer d’Extremadura, avinguda del Vallès, carrer del Montcau, Camí de la Font de les Canyes, avinguda de Font i Sagué, rotonda de Can Petit, carrer de la Castellassa, avinguda de Béjar, avinguda del Vallès, avinguda de Francesc Macià, plaça de l’Aigua, avinguda de l’Abat Marcet, carrer d’Eugeni d’Ors, ronda de Ponent, avinguda de Josep Tarradellas i Rambla d’Ègara fins al Parc dels Catalans.
L’atleta terrassenc Marc Otero ha corregut totes les edicions de la Mitja de Terrassa. Ha estat un dels atletes que ha fet també aquest nou circuit. “El desnivell és el mateix de sempre, però la manera d’arribar és diferent. El desnivell es va acumulant a un ritme diferent”, explica. Considera que el nou recorregut beneficia els atletes que tenen un bon canvi de ritme. Considera que el tram més dur de la prova és tota la pujada per l’avinguda del Vallès, entre els quilòmetres 8 i 13, des de la rotonda del Dinosaure de ferralla fins a la rotonda de Can Petit.
El tram que pot passar factura
Considera Otero que “la Mitja de veritat comença al quilòmetre 14, però abans no es poden cometre errors”. Pel que fa al tram que puja per l’avinguda del Vallès, comenta que “pot passar factura. Cal ser molt curós en l’esforç. Si vols fer un bon temps, has d’apretar. Tot depèn d’en quines condicions físiques arribis a aquest punt, però si vols fer una bona marca, te l’has de jugar”, assenyala.
Una de les novetats d’enguany és la zona de Ca n’Anglada, on es correrà per diferents carrers que abans no formaves part del recorregut. “Aquí es pot trencar el ritme de molta gent. Perds un segon per cantonada. Un segon és molt. Aquesta zona serà nova per a tothom. No hi ha referències”.
Marc Otero té clar que si es vol fer un bon temps a la Mitja Marató de Terrassa, “cal arriscar pujant o baixant. És una decisió que cal prendre. Has de tenir clar què vols fer. Has d’escoltar-te molt i també tenir sort”. Assegura també Otero que cada corredor ha de conèixer les seves possibilitats i dissenyar l’estratègia més adequada a aquestes possibilitats. Pel que fa al canvi de recorregut de la part final, que aquest any es farà de baixada per la Rambla d’Ègara, considera que no serà determinant. “La Rambla baixa, però tampoc baixa tant. És un pendent molt suau i també costarà arribar a la línia de meta. Es porten molts quilòmetres al damunt i els cossos estaran ja molt castigats. Abans d’arribar a aquests darrers 1.500 metres, la prova segurament ja estarà decidida”.
L’atleta terrassenc considera gairebé impossible baixar de l’hora en aquest circuit. “Només es pot baixar de l’hora en maratons planes. I la de Terrassa no és precisament plana. Pot ser que es millori el rècord d’1.02’28”, però no serà senzill. Si es fa un bon temps, mai no sabrem si és gràcies al recorregut. S’hauria de comparar amb un altre atleta que hagués guanyat amb un recorregut diferent. Un temps d’una hora i un minut seria ja extraordinari. Penso que no hi ha marge per baixar massa més”, comenta.
Inicialment, s’espera que aquest diumenge no faci mal dia. El principal enemic dels corredors, més que la pluja, és el vent, que pot perjudicar moltíssim l’estratègia prèvia dels atletes.
