La llegenda de l’atletisme espanyol i campió olímpic a Barcelona ‘92, Fermín Cacho, va visitar Terrassa el passat 18 de gener, on va entrenar amb els Mossenaires i va participar en una taula rodona a LaFACT.
Com va ser la seva experiència amb els Mossenaires? Va ser una experiència fantàstica. Quan vam arribar a la Torre de Mossèn Homs, al voltant de les 7.45 hores, encara no havia trencat el dia i feia fred, però a partir de la sortida, es va fer tot molt amè: corrent, gaudint, parlant… Vam conèixer als Mossenaires, que durant tot l’any queden els dissabtes al matí al mateix lloc per fer activitat física. Els vam dir que, amb aquesta iniciativa, fan una tasca fantàstica per animar a la gent a fer esport.
Vostè té una connexió especial amb la Mitja Marató de Terrassa. I tant! La Mitja Marató de Terrassa va ser la primera que vaig fer en la meva vida. Recordo que la vaig córrer l’any 2004 i, curiosament, encara conservo el meu millor temps de mitja marató d’aquella cursa. Han passat 21 anys des de llavors. La ciutat i el circuit han canviat molt. Terrassa té algunes zones de muntanya i la prova no és gens fàcil per als corredors, però penso que el recorregut ha millorat respecte al que jo coneixia. Continua sent un circuit exigent, però personalment m’agrada molt.
Deixa la porta oberta a tornar a competir a Terrassa? No puc competir en aquesta vint-i-cinquena edició perquè em coincideix amb la Mitja Marató de Sevilla, on vaig amb un grup d’amics. He de dir que jo no competeixo, però els hi he de fer costat. Tot i això, hem parlat amb l’organització i l’any vinent segurament serem (també Martín Fiz) a Terrassa per fer la prova. Sempre he tingut un gran record d’aquesta ciutat i de com em van tractar quan hi vaig venir. A més, aquests dies han estat fantàstics.
La Mitja Marató de Terrassa no és l’única en la qual vostè ha participat. Hi ha algun circuit que recordi especialment? Penso que totes les curses tenen quelcom especial. Personalment, recordo totes les que he corregut, sigui per un motiu o per un altre. Per això, no en puc triar una en concret. Totes tenen el seu encant.
Què representa per a vostè l’or olímpic aconseguit als Jocs Olímpics de Barcelona 1992? Lògicament, és una cursa que no em fa falta ni veure-la per tenir-la clavada a la memòria, per tot el que va significar. Encara recordo, fins i tot, què vaig fer en tot moment durant aquell dia. Ser campió olímpic al teu país en els primers Jocs que es van celebrar a Espanya, en una prova com els 1.500 metres, és el màxim a què un atleta pot aspirar. Tinc un gran record del dia i de la competició en particular.
/ LLUÍS CLOTET
Va ser el primer or olímpic per a l’atletisme espanyol. Realment, la primera medalla d’or la va aconseguir Dani Plaza en la modalitat de marxa, uns dies abans de la prova dels 1.500 metres. Tot i això, la meva medalla va ser la primera en pista, és a dir, dins de l’estadi.
Durant la seva carrera, ha viscut molts moments de glòria i pot estar ben satisfet del que ha aconseguit, però què és el més difícil quan es deixa l’alta competició? Costa molt superar-ho, sobretot quan passen els anys. Si no saps gestionar bé què fer amb el teu temps lliure, pots arribar a sentir-te avorrit o pensar que ja no serveixes per a res. Els primers anys després de deixar l’esport d’elit són ben fotuts. Tens constantment la necessitat de sentir-te realitzat i, abans de caure en un problema de salut mental, és recomanable posar-se en mans de professionals perquè t’ajudin a tirar cap endavant. Penso que és necessari demanar ajuda quan deixes l’esport d’alta competició. Això no passa únicament en l’esport, sinó també en la vida de qualsevol persona després de la jubilació. Gestionar aquest temps no és gens senzill. Cal deixar-se aconsellar pels professionals.
En aquesta situació, imagino que una de les claus és continuar fent activitat física. És clar. Personalment, continuo corrent amb força freqüència, tot i que ja no competeixo. Ho faig únicament per diversió. Córrer és una de les millors activitats que pots fer, especialment quan pots gaudir de les ciutats i de la gent que t’envolta. T’ho passes molt bé i et manté actiu en tot moment.
Quins consells donaria a algú que enguany participarà per primer cop en la Mitja Marató de Terrassa? Si algú que no està massa experimentat en aquest tipus de proves correrà la Mitja Marató de Terrassa, imagino que s’haurà entrenat amb constància i s’haurà posat en mans d’especialistes o entrenadors que el puguin ajudar a afrontar aquest repte. A més, s’haurà fet un reconeixement mèdic per no tenir cap ensurt durant la cursa. Si és la primera que fa, la meva recomanació és sortir a gaudir. Que acabi el circuit amb el plaer de dir: m’ho he passat bé, però podria haver anat més de pressa. T’has de quedar amb aquesta sensació. Això és el que fa enganxar-te a aquest tipus de proves i a superar-te constantment.
